2009-01-30

TREBALLANT EN UN SOMNI...

Video 1: OVNI durant el parlament d'Obama

La presència d'un OVNI fugisser com a testimoni del jurament del nou President dels USA, es pot interpretar de vàries maneres, però la més global i sense matisos seria la de que "s'han donat per assabentats" de l'esdeveniment, i no només això, sinó que a més, no els ha importat "ser vistos i captats per una camera en el moment precís".

No m'agrada "desbaratar" ni tampoc portar la contraria a ningú i perquè si, i més encara quan aquesta massa ingent de persones, moltes de color, ploraven d'emoció, pensant en el dur camí que s'ha hagut de fer des dels temps de la segregació racial més tancada, fins aquest cim de la Presidència dels Estats Units d'Amèrica, en aquest camí curull de peripècies i lluites de dramàtic record. I aquestes persones ploraven sincerament, i pensen realment que aquest jove Obama és vertaderament el "fibló" del "CANVI"... Però d'un "canvi" de veritat. Pregunto: s'han adonat de "qui hi ha" al darrera d'Obama ? De "qui hi ha" al seu entorn ? "Quins són" els consellers que ell mateix ha anomenat ? "Qui són" doncs els seus assessors ? Ho podeu averiguar vosaltres mateixos...

Obama, en realitat no és més (i és molt) que la cara bona, bonica i amable del mateix sistema. Es que l'anterior President es va guanyar tal descrèdit i tan grau d'impopularitat, que per força "s'havien de rentar la cara" i fer noves i increïbles promeses per tornar la confiança al poble (si és que mai l'havien tinguda) i la veritat és que la "posta a punt" ha estat tan bona i extraordinària, que fins i tot molts pacifistes y progressites, algún històric, s'estan creient tot el que l'Obama diu i és. Això es veurà en els propers temps, quan de les grans expectatives, en sorgeixin lamentablement, les "grans decepcions". El lema és "canviar-ho tot" perquè tot segueixi igual car l'"Agenda" inexorable que es complirà serà una "altra", o com si diguéssim la mateixa que ja es venia desenvolupant. Això és el que es justificarà.

Video 2: Bruce Springsteen i Peter Seegers

Tant de bo que m'equivoqui i realment l'Obama, que "ha caigut" ( és un dir) tant be arreu, resulti ser el que posi el dit a la "nafra" de tot el que veritablement està passant. He de reconèixer que sóc molt mal pensat en aquests temes, i si això fos així, probablement no hauria arribat a la Presidència. Algú que li va posar (el dit a la "nafra") no va acabar be i se amb qui esteu pensant quasi tots. Es així desgraciadament.

"Els de Dalt", Els Senyors del Cel que es manifesten a MONTSERRAT, saben de que va tot això perquè CONEIXEN l'estat real del nostre món i segueixen, com s'ha demostrat, pas a pas, tots els esdeveniments. Que ELLS fóssin presents en el Jurament, no vol dir necessariament una "aprovació" sinó un "assabentats" i un "recordeu que som aquí".

Tant de bo, repeteixo, que moltes d'aquestes alegries vertaderes a l'entorn d'Obama, i aquests cants autèntics a la Llibertat i a la Terra no es tornin agres en les goles de qui els ha cantat amb esperança i fe, com en Bruce Springsteen o Peter Seegers amb aquests magnífics cors davant el monument a Abraham Lincoln. I malgrat tot, és bo d'escoltar-los per això us els he posat aquí.

Salutacions !

Manuel Luis Tatjé

2009-01-21


CANVI DE VIBRACIÓ : ELEVACIÓ DE LA CONSCIÈNCIA

Existeix una tendència generalitzada, que abarca distints col·lectius humans i persones, vers una inevitable obertura mental quin resultat és un canvi vibracional imprescindible i necessari, del que en sortirà l'esperada "Elevació de la Consciència Humana i Planetària". Això, segons el moment actual és "urgent" i ja hauria d'haver passat molt abans, si no fos per forces contraries i amb altres interessos, que impedeixen i frenen aquest progrés, que reté al nostre món en una espècie de "quarentena" que ens manté apartats de qualsevol relació amb altres planetes del nostre veïnat còsmic. Y segons tots els indicis no hi ha cap més sortida que no sigui el "canvi vibracional". Òbviament, no només per relacionar-nos amb altres planetes i plans dimensionals, sinó pel propi progrés personal espiritual de cada un, una opció innata en l'ésser humà a la qual te ple dret i que ningú ha d'impedir.
Que això succeeix ho hem comprovat amb l'increment important d'albiraments OVNI, tant a MONTSERRAT, els Onzes, com arreu del món, tota la informació que s'està recopilant i que hom pot trobar a Internet, mostra que, en relació a anys anteriors, la diferència és abismal, tant a nivells individuals com col·lectius.
Quina relació pot tenir l' "Elevació de la Consciència Humana" amb els albiraments d'OVNIs ? Molta, car existeix la constancia que civilitzacions amb molt avançat progrés espiritual i tecnològic, des de fa anys, estan en contacte amb grups i persones, per informar, ajudar, i il·luminar aquest camí d' "Elevació de la Consciència Humana i Planetària", també amb alguns "contactats de primera línia", els quals difonen. contra vents i marees, sortejant tota mena d'obstacles, informació valiosíssima com a part de la "missió" a la qual voluntariament s'han compromès i lliurat.
Segons Alex Collier, un contactat que fa quaranta anys (en tenia 8 la primera vegada) està relacionat amb Essers d'una civilització de la Constel·lació d'Andròmeda, benevolents i positius, coneixedora de tot el procés terrestre, el Planeta Terra i la seva Humanitat haurien d'haver entrat ja en 4ª i 5ª Densitat o Dimensió, però el greu estat de la nostra civilització fa que no s'arribi a la "vibració requerida per aquest salt o canvi". Amb tot, els Essers d'Andròmeda no farán, -ni poden fer-, la feina per nosaltres, si fos així, no s'evolucionaria. Ells ajuden, informen, orienten... Desde el nostre àmbit ELLS són Essers de Llum, però no són "deus", ELLS, des del seu nivell meravellós també estan "en evolució"...
D'aquí la urgència amb que és estimulada aquesta tendencia al "canvi vibracional o d'obertura de ment" que no és altra cosa que l' Elevació de la Consciència.
Aquí us poso dos vídeos amb el fragment d'una de les moltes conferències interessants d'aquest "contacte divulgador" que és Alex Collier. Si voleu saber més d'ell i del que difon, entreu a "youtube" i escriviu el seu nom, hi ha molt material i algun de recent.
Us prego que passeu per alt les faltes ortogràfiques que trobareu en el text traduït i escolteu aquest home, i en tregueu la vostra deducció...
Fins aviat amics !
Manuel Luis Tatjé



Vídeo 1


Vídeo 2

2009-01-17

SOM D'ALGUN LLOC DE L'ESPAI...
ORIGEN DE L'ADN I LA REALITAT COM IL·LUSIÓ
per Joe Lewels

2009-01-16

SOM CONSCIÈNCIA INFINITA
Quan cerquem de posar-nos en contacte o albirar les senyals dels quins es manifesten a Montserrat, em faig conscient de la importància que te l'acte, l'acció en si, perquè per uns instants, "deixem de banda" la realitat que ens "empresona", dins el que s'ha vingut a anomenar el "dia a dia" o "vida quotidiana", que és on més temps transcorre la vida "mecànica" de la majoria de persones. No és que hom "fugi" (o si, de vegades també) necessàriament d'aquesta "realitat", però aquest "deixar de banda" per un moment, d'entrada, ens mostra que n'existeixen d' "altres de realitats" no esclavitzants i més aviat alliberadores.
El fet d'alçar la mirada a les estrelles, de fer una breu pausa de silenci en grup, el formular tanmateix un anhel col·lectiu i projectar-lo al Montserrat de l'Esperit, a aquest univers paral·lel per on es mouen els nostres Germans Grans del Cosmos, des d'on saben el que succeeix al nostre turmentat món i al nostre interior, tot això en llur bell conjunt dic, ens apropa i fins ens connecta, encara que devegades ni ens n'adonem, a la nostra CONSCIENCIA INFINITA y Cosmica, que és també amb la que vibran ells, la Via Làctia i tot el firmament sense fi, i en definitiva, el que ens COMPENETRA amb el Gran TOT.

Es aquest "estat" que en la "realitat manipulada" del "dia a dia" és tant dificil d'aconseguir, perquè aquesta "realitat de la vida quotidiana" en comtes de crear-la les persones normals i corrents, com seria el legítim i el normal ,la creen foscos interessos que danyen molt a la Humanitat i tant sols creen conflictes i divisions: tot el contrari del que l'Essència de l'home és.
TOTS ESTEM UNITS EN ESSÈNCIA, EN CONSCIÈNCIA, i no som capaços d'imaginar-nos quines COTES de Coneixement i Llibertat vol dir això.

Per això tots els estímuls són pocs per adonar-nos que cal "despertar" i arribar a distingir la "realitat" en que hom es mou.
Ningú no pot lluitar a favor de la Llibertat si abans, "no ha descobert que no la te", ho va dir algú. Quina raó tenia, no ?
Han pretès "separar" l'Home del seu Interior i quasi bé ho han aconseguit amb totes les maquinacions imaginables... Com diu en David Icke, el cos físic de l'Home és un "ordenador biològic" al qual han posat un software determinat o programa, per això moltes de les seves reaccions "no són" de la Consciència (tal com hauria de ser) sinó del "programa" en qüestió.
L'Home ha arribat a estar completament identificat amb el sotfware que li han posat, capaç fins i tot d'emocionar-se, oblidant-se del tot de la seva Essència Interior, llur vertadera Individualitat.
Ara ha començat una "època d'esperança" on moltes persones senten una inquietud "especial", és com si la seva Essència transmetis (de fet transmet) aquest "coneixement especial" sense necessitat d'aprendre'l en llibres, ni en conferències. Moltes persones així s'aniran trobant arreu, també a l'Esplanada dels Onzes. Ja està succeint ! Molts ens trobarem, àdhuc alguns ja ens hem trobat, perquè tots ESTEM COMPENETRATS, SOM CONSCIÈNCIA INFINITA, malgrat que pesi a alguns...
L'AMOR Infinit és l'única Veritat, la reste és il·lusió...
Ah! Que ningú em faci cas, és el que em surt del cor...
Abraçades !
Manuel Luis Tatjé

2009-01-12

GENER 2009: SENSE L'ESPLANADA...
Aquest mes de Gener no vàrem poder disfrutar de l'ample esplanada testimoni de tants albiraments i emocions. El motiu ? N'hi ha d'haver, donat que l'esplanada segueix al mateix lloc i ningú no se l'emportarà. Doncs l'han omplerta de pedres, terres i graves procedents, pensem, dels grans despreniments que ha tingut la Muntanya. Aquest darrer en la zona d'Els Degotalls, segueix mantenint una sola via d'accés al Monestir, que és el funicular aéri, mentre hom treballa àrduament per normalitzar la situació.
El més llastimós, pels que assistim als "Onzes" mensuals, és que sigui justament aquesta esplanada, on ja, en mesos passats, hom hi havia dipositat terres encara que no ho ocupaven tot. Tothom sap que l'amplada de l'esplanada, permet que tots els cotxes aparquin correctament i que la trobada mensual o reunió es porti a terme sense cap problema per ningú.
Es evident que no tothom pensa igual i que algú ha pensat que l'ampli espai de l'esplanada és idoni per altres coses. Per exemple, omplir-lo com l'estan omplint, i com ho podeu comprovar en les fotos adjuntes, fetes aquest mateix 12 de Gener al mati, i on hom pot observar una màquina treballant, potser per posar-hi encara més materials.
Aquest "Onze" sembla que es van confabular perquè la primera trobada d'enguany no fos lluïda. Tampoc vàrem contar amb la presència, sempre esperada amb afecte, d'en Lluís Josep Grífol, al qual circumstàncies personals li van impedir de ser a la cita. Es van trobar a faltar persones molt habituals, que no s'espanten fàcilment pel fred o el perill de les carreteres gelades, com era el cas d'aquesta nit.

De totes maneres, unes quantes persones, entre elles Maite Mimenza, o Jaume Silvestre, que s'havien reunit, com ja és tradicional, a l'Hotel Bruc, es van decidir d'anar a una altra esplanada menor pròxima a la de sempre ara inhàbil.

També hi van ser presents en Josep González i la seva esposa, Gabriel Granados, Joan Soler i, entre altres persones, qui això escriu.

Sabem perfectament que aquests petits "entrebancs" no són més que meres anècdotes al nostre cor.

L'albirament i el contacte segueixen amb gran força i impacte de cara a aquest 2009. I tampoc és tant important (si arribés el cas) un canvi d'ubicació en les trobades: continuarem a MONTSERRAT passi el que passi i salvant tots els obstacles. ES MOLT GRAN AQUESTA MUNTANYA I EL QUE HI SUCCEEIX...

Salutacions amics !

Manuel Luis Tatjé



2009-01-11

ELS DE DALT

Documental filmat l'11 de Desembre de 2008 per:

Miriam Aguilar

Anna Martí

Gina Plana

Miquel Strubell

2009-01-04

QUAN ELS INFANTS PARLEN...



Els infants sempre han sigut predilectes d' Els de Dalt, donat que "encara" la seva ment no ha entrat al cent per cent al món dels "adults" que, lluny de ser una panacea de virtuts, lamentablement, és una "selva espessa" on tot hi conflueix desordenadament i on hauran de lluitar severament, per trobar o elaborar autèntics "valors" en els quals basar els seus anhels i la seva vida. Evidentment, m'estic referint al món dels "adults" de forma generalitzada, no a les excepcions "exemplars", que tampoc són tantes. Els infants encara no han entrat en aquesta espiral en que es mou la societat, aquesta falsa realitat, que es munta a través dels medis de comunicació, les publicitats, on els "objectius", les "metes", són netament materials, i per res no s'explica (als infants) la importància que te la part "interna" de l'ésser humà. I no parlo de religió. És per això, perquè encara no s'han integrat en la "parafernalia" dels grans, que la seva ment i el seu interior, són més propers, per ser més purs i nets, al "contacte intuïtiu" amb Ells, i encara no tenen crescuts aquests "egos transversals" que tanta dificultat porten als adults, en la vida externa i pràctica, com quan s'intenta explorar el propi interior humà, a través de la meditació o altres sistemes. És per això que moltes vegades l'estat mental, psíquic i intern més adeqüat per propiciar un "contacte" s'ha dit (i Ells ho han corroborat) que hauria de ser "EL D'UN INFANT", per llur sinceritat absoluta, per la seva puresa, per l'absència de sentiments negatius, per llur espontaneïtat i frescor. Perquè els adults ja hem desenvolupat l' "ego" que, massa sovint, impedeix que sigui la Consciència la que porti el "timó" dels nostres actes, decisions i Vida. L' "ego" doncs, és una "nosa" amb la que els infants no han de contar, al menys amb la mateixa pesadesa i intensitat que els adults, i això, com és obvi, Els de Dalt ho saben. I aquest és l' "estat" millor per intentar un contacte autèntic i sincer.
Quan els infants parlen per REPRENDRE, per ADVERTIR i AVISAR de les preteses actuacions "adultes" irresponsables, a més d'un li hauria de caure la cara de vergonya per NO SER l'exemple que ells es mereixen... Per això les paraules de Severn Suzuki, la nena canadenca de 12 anys, que va parlar davant les Nacions Unides el 3 de Juny del 1992, reprengué, advertí i avisà, com ho venen fent ELLS des de fa més de cinquanta anys. Desgraciadament, les paraules de la Severn, tan emocionades com severes, segueixen essent vàlides avui, disset anys després...
Escoltem-les un cop més, amics, car segueixen reverberant en l'espai infinit pel bé de la Humanitat...
Salutacions !
Manuel Luis Tatjé




*Cas de no entendre el que diu Severn Suzuki premeu aquest "link" i podreu seguir la seva intervenció en castellà:

http://mx.youtube.com/watch?v=DLV6jaZFLro&feature=related

2009-01-01

VISTA DES DE L'ÒRBITA