QUAN ELS INFANTS PARLEN...
Els infants sempre han sigut predilectes d' Els de Dalt, donat que "encara" la seva ment no ha entrat al cent per cent al món dels "adults" que, lluny de ser una panacea de virtuts, lamentablement, és una "selva espessa" on tot hi conflueix desordenadament i on hauran de lluitar severament, per trobar o elaborar autèntics "valors" en els quals basar els seus anhels i la seva vida. Evidentment, m'estic referint al món dels "adults" de forma generalitzada, no a les excepcions "exemplars", que tampoc són tantes. Els infants encara no han entrat en aquesta espiral en que es mou la societat, aquesta falsa realitat, que es munta a través dels medis de comunicació, les publicitats, on els "objectius", les "metes", són netament materials, i per res no s'explica (als infants) la importància que te la part "interna" de l'ésser humà. I no parlo de religió. És per això, perquè encara no s'han integrat en la "parafernalia" dels grans, que la seva ment i el seu interior, són més propers, per ser més purs i nets, al "contacte intuïtiu" amb Ells, i encara no tenen crescuts aquests "egos transversals" que tanta dificultat porten als adults, en la vida externa i pràctica, com quan s'intenta explorar el propi interior humà, a través de la meditació o altres sistemes. És per això que moltes vegades l'estat mental, psíquic i intern més adeqüat per propiciar un "contacte" s'ha dit (i Ells ho han corroborat) que hauria de ser "EL D'UN INFANT", per llur sinceritat absoluta, per la seva puresa, per l'absència de sentiments negatius, per llur espontaneïtat i frescor. Perquè els adults ja hem desenvolupat l' "ego" que, massa sovint, impedeix que sigui la Consciència la que porti el "timó" dels nostres actes, decisions i Vida. L' "ego" doncs, és una "nosa" amb la que els infants no han de contar, al menys amb la mateixa pesadesa i intensitat que els adults, i això, com és obvi, Els de Dalt ho saben. I aquest és l' "estat" millor per intentar un contacte autèntic i sincer.
Els infants sempre han sigut predilectes d' Els de Dalt, donat que "encara" la seva ment no ha entrat al cent per cent al món dels "adults" que, lluny de ser una panacea de virtuts, lamentablement, és una "selva espessa" on tot hi conflueix desordenadament i on hauran de lluitar severament, per trobar o elaborar autèntics "valors" en els quals basar els seus anhels i la seva vida. Evidentment, m'estic referint al món dels "adults" de forma generalitzada, no a les excepcions "exemplars", que tampoc són tantes. Els infants encara no han entrat en aquesta espiral en que es mou la societat, aquesta falsa realitat, que es munta a través dels medis de comunicació, les publicitats, on els "objectius", les "metes", són netament materials, i per res no s'explica (als infants) la importància que te la part "interna" de l'ésser humà. I no parlo de religió. És per això, perquè encara no s'han integrat en la "parafernalia" dels grans, que la seva ment i el seu interior, són més propers, per ser més purs i nets, al "contacte intuïtiu" amb Ells, i encara no tenen crescuts aquests "egos transversals" que tanta dificultat porten als adults, en la vida externa i pràctica, com quan s'intenta explorar el propi interior humà, a través de la meditació o altres sistemes. És per això que moltes vegades l'estat mental, psíquic i intern més adeqüat per propiciar un "contacte" s'ha dit (i Ells ho han corroborat) que hauria de ser "EL D'UN INFANT", per llur sinceritat absoluta, per la seva puresa, per l'absència de sentiments negatius, per llur espontaneïtat i frescor. Perquè els adults ja hem desenvolupat l' "ego" que, massa sovint, impedeix que sigui la Consciència la que porti el "timó" dels nostres actes, decisions i Vida. L' "ego" doncs, és una "nosa" amb la que els infants no han de contar, al menys amb la mateixa pesadesa i intensitat que els adults, i això, com és obvi, Els de Dalt ho saben. I aquest és l' "estat" millor per intentar un contacte autèntic i sincer. Quan els infants parlen per REPRENDRE, per ADVERTIR i AVISAR de les preteses actuacions "adultes" irresponsables, a més d'un li hauria de caure la cara de vergonya per NO SER l'exemple que ells es mereixen... Per això les paraules de Severn Suzuki, la nena canadenca de 12 anys, que va parlar davant les Nacions Unides el 3 de Juny del 1992, reprengué, advertí i avisà, com ho venen fent ELLS des de fa més de cinquanta anys. Desgraciadament, les paraules de la Severn, tan emocionades com severes, segueixen essent vàlides avui, disset anys després...
Escoltem-les un cop més, amics, car segueixen reverberant en l'espai infinit pel bé de la Humanitat...
Salutacions !
Manuel Luis Tatjé
*Cas de no entendre el que diu Severn Suzuki premeu aquest "link" i podreu seguir la seva intervenció en castellà:
posted by Manuel Luis Tatjé at 1/04/2009 09:38:00 a. m.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home