2009: UN NOU ANY
APROPANT-NOS A ELLS...
Ànimes a l'aire,
Cor al descobert,
Suprema Energia de l'AMOR,
Abraçada Universal,
Destí de l'Home,
més enllà de les Estrelles,
amb el TOT compenetrats,
Divins Germans Majors,
Savis d'immaculada puresa,
LLUM de l'Esperit,
connectada a l'ÉSSER Interior,
Missatgers Còsmics,
per aquests Germans petits,
i emergir sens demora,
a Superiors Realitats,
de les que l'Ésser Humà,
n'és subjecte anhelant,
i planter de l'Etern,
apartat per sempre el llast terrible
de la Ignorància,
la Por i l'Orgull,
i les inútils enveges i rancúnies..!
I banyar-nos nusos
en la Llum de la Humilitat,
i mereixer l'AURA beneïda
de la Compassió,
per poder VIBRAR
a l'uníson amb Vosaltres,
estimats ELOHÍM,
Els Senyors del Cel,
que vàreu elegir MONTSERRAT
com a permanència perenne
del vostre sublim Missatge...
ELOHÍM, ELOHÍM, ELOHÍM:
Ajudeu-nos a Comprendre!

Lulius-2009

NEBULOSES I GALAXIES:

COSMIC VIATGE A TRAVES DE L'UNIVERS

NOVAMENT: "BERESHÍT BARÁH ELOHÍM"...

Amb el pronunciament allargat de les vocals i respirant correctament es cantan o vocalitzen els "mantrams", paraules que per la seva especial vibració produeixen, generalment, resultats benèfics pels cossos físic, vital, astral, etc. Així que, tot caminant per les immediacions del Parc Natural de la Muntanya de MONTSERRAT, el meu amic en Gabriel Granados va començar espontàniament a cantar en forma de "mantram" aquestes tres paraules que en el Gènesi hebraic son: "Bereshít Baráh Elohím" que literalment volen dir: En principi (Bereshít) crearen (Baráh) els Àngels (Elohím), al instant va sorgir un traç molt llarg, de quatre pams amb la ma estesa, orientat de Nord Est a Nord Oest, platejat i amb gran nucli generador. Vàrem quedar meravellats davant aquella resposta gran i contundent. Després comprobaria que aquest traç enorme va ser semblant al que ens van fer en l'esplanada dels "Onzes" l'Agost del 2007, quan algú va dir que ELLS (Els de Dalt) eren els "CREADORS" y en Lluís Josep Grífol respongué: "En l'Hebreu Bíblic del Gènesi a 1.1 les tres primeres paraules que hom llegeix són "BERESHÍT BARÁH ELOHÍM" i en l'instant de pronunciar aquesta frase es va encendre dalt el cel un traç horitzontal platejat amb "gros nucli generador" des de baix al Nord vers el Nord Oest (podeu consultar l'entrada del mes d'Agost del 2007 en aquest mateix Blog, on hi ha tot el relat). Estem convençuts que en aquesta ocasió ens van "repetir" a en Gabriel i a qui això escriu, aquell enorme traç corroborador d'ELLS com a "Creadors" en el que s'ha vingut a anomenar el "principi dels temps".

Aquesta nit del Dijous 18 de Desembre ens havien "saludat" enormement. Feia una nit magnífica i lluïen Orió i les Plèiades, Sírius, Aldebarán i Betelgeus, i s'apreciava impressionant la Vía Làctia. Apaivagada un xic la nostre sensació d'alegria, vàrem seguir parlant i mirant al cel, enfundats en la nostra roba d'abric, doncs feia força fred, i vaig assenyalar que desde la seva posició d'Éssers Superiors, ho saben "tot" de nosaltres: reaccions, pensaments, preocupacions, anhels, etc., en aquest precís moment va sorgir del cel rumb de Sud a Nord, una bola de llum amb la peculiaritat de traslladarse a gran velocitat bo i dibuixant una trajectòria rectilínia de la llargada d'un pam amb la ma estesa.

Curiosament, després d'això, encara vàrem parlar del primer traç, que he descrit abans, sobre la seva exacta orientació, i quan vàrem esmentar la coordenada "NE a NO", se'ns va confirmar d'una manera prou fulminant amb un traç fi de Nord a Nord Oest, en sentit oblic cap avall i d'un pam amb la ma estesa.

També vàrem estar comentant sobre el llibre sagrat dels hindús, el BHAGAVAD GITA, on es parla dels VIMANAS, en dir que aquests eren naus per navegar pel cel, vàrem tenir la seva corroboració fulminant, molt curta, fina i brillantissima, de color blanc platejat, sobre Orió, amb un encès i apagat molt ràpid.

REPRESENTACIÓ D'UN VIMANAS

Tot seguit i dins d'aquesta nit serena i magnífica pel que fa també al "contacte mental - visual", vàrem seguir fent pauses de silenci, dialogant i observant, un cel amb total absència de núvols i boires, i potser va ser per això que ens va cridar l'atenció, cap a l'Est de la Muntanya de MONTSERRAT, una formació aparentment nebulosa lenticular, molt ombrejada en la part inferior i blanca en la seva part superior. Llur evolució ens va semblar "vista i no vista" desapareixent del nostre camp visual.

Un minut després d'aquesta observació, tornà a sorgir el mateix en la mateixa zona, però aquesta vegada més gran i més pròxima a la nostra ubicació. Com en el cas anterior fa una ràpida evolució fins desaparèixer. Aquesta és, contrastant amb els traços, una qüestió, encara que subjectiva, netament sospitosa del que en realitat podria ser el que acabem de veure en aquesta prolífica nit.

Apunt d'anar-nos-en ja, en la mateixa zona anterior, observem un punt lluminós, aparentment per sobre dels arbres, fent moviments en pèndola de dreta a esquerra, i erràtics, te colors verds, vermells i blaus. (Hi ha la possibilitat que sigui un "pulsar" essent la sensació de moviment conseqüència dels canvis de temperatura en l'atmosfera).

Acabem donat-els-hi les gràcies (a ELLS) com ho fem sempre, i ens emportem al cor una sensació plenament estimulant i positiva.

Aquesta nit ens augura un proper any actiu i intens pel que fa a albiraments i contactes, sobretot en aquesta zona sagrada de MONTSERRAT.

Salutacions i fins aviat !!

Manuel Luis Tatjé

MUSICA DE LA CREACIÓ

INSTANT Sorollós s'eleva el Silenci
amb aquella fressa que te
la perfecta absència de so,
i se, al meu voltant, la fosca
que envolta la calidesa del refugi,
només oberta de teulada cap amunt,
on els estels rutilants dansen
seguint els cicles estel·lars,
amb les naus que creuen l'Univers,
i que, d'en tant en quant, s'acosten.
entrant i sortint de les dimensions,
canviant freqüències: en encès o apagat,
o brillants traces immenses,
com els més refulgents joiells
en la divina i blanca pell d'una Deessa de la Llum...

I encara les harmonies sàvies
de Tanhäuser i Parsifal eleven
l'Aura del bosc creant un incendi
de resplendors i llums que commou
amb vibracions multicolors,
aquests entorns tots, coronats
pel gran Castell Temple petri,
del MONTSERRAT impertèrrit:
Septentrió de nostres Vides,
Santuari Eteri de tants despertars,
elevat Grial Sagrat dels Móns Interns,
que il·lumina l'aeri i sant eremitori,
mentre una bella i llarga estela,
maragda i platejada, i amb cap daurat,
es cristal·litza al llarg d'aquesta Muntanya,
Màgica Serra Crística i Còsmica..!


Amb tot l'afecta per tots els que visiteu aquest Blog, que és el vostre...

Manuel Luis Tatjé

NARSILION: LES PORTES DEL MAR

THE DAY THE EARTH STOOD STILL:
"ULTIMATUM A LA TERRA"

ULTIMATUM A LA TERRA - 2008 - LA NAU ESFERICA

La versió moderna del clàssic del 1951 no desbancarà ni millorarà la pel·lícula d'en Robert Wise. El "Missatge" és un clar advertiment a la Terra (en realitat hauríem d'entendre, dirigida als "governants" i militars") sobre els comportaments agressius i bèl·lics, en la pel·lícula clàssica, i que en la moderna es refereix més al malbaratament dels recursos naturals del Planeta Terra. L'advertiment és encertat en un cas i en l'altra. El pitjor (per mi) és que en el film del 2008, dirigit per Scott Derrikson i amb l'actor Keanu Reeves interpretant el paper de Klaatu -de manera freda i inexpressiva-, que, a més de l'advertiment o ultimàtum a la Terra, ve decidit a aniquilar a tots els habitants d'aquesta (si s'aniquila només una espècie, el Planeta segueix... -confessa ell mateix-), a través d'unes plagues de rars insectes que ho destrueixen tot. Així, no només es posa l'ènfasi en l'advertiment, sinó que l'extraterrestre ve decidit a executar una matança en massa per "salvar la Terra"(sense els seus habitants, és clar...) qüestió que en el meu mode de veure desmereix totalment el paper eminentment pacífic, savi i culte del Klaatu del 1951, que encarnava admirablement l'actor Michael Rennie.

He de confessar que esperava molt més d'aquesta pel·lícula, evidentment influenciat per aquesta "joya del cinema" que és la pel·lícula d'en Robert Wise, y lògicament, també perquè el "Missatge", lamentablement, segueix essent vigent, com ja he comentat en aquest mateix Blog, en entrades anteriors, desde fa prop de seixanta anys. CARTELL DE LA PEL·LICULA D'EN ROBERT WISE DE L'ANY 1951

Tampoc és del meu gust (malgrat ser subjectiu) la gran esfera que ve a representar la nau en la que arriba en Klaatu i el seu autòmat, em resultava més convincent el disc volador o plat del primer film, que aterra espectacularment a Central Park. Està clar que la tecnologia actual i els seus efectes especials donen més brillantor i realisme a moltes de les escenes però això, per mi, "no salva" aquesta pel·licula que, segons llegeixo ha arrasat als USA.

Es poden fer més comparances entre l'un i l'altra film, per exemple, el desplegament de l'exèrcit amb tota llur tecnologia punta de mort i destrucció, davant l'arribada d'una nau extraterrestre com volent-los demostrar el "ben preparats" que estem en aquest Planeta, això queda ben plasmat en la pel·lícula moderna. Però en l'antiga, amb recursos molt més modestos, també queda molt clara l'agressivitat del "poder" i com es rep d'amablement en aquest Planeta, als nostres germans del Cosmos. UN ALTRE CARTELL DE LA PEL·LÍCULA CLÀSSICA DE L'ANY 1951

També en el film del 2008 hi surt la cèlebre escena en la que en Klaatu ajuda a un gran científic a resoldre una complicada equació així com el diàleg entre ambdós.

Igualment els nens que surten en un i altre film tenen un sentit o significat completament diferent, mentre que en la pel·lícula antiga el nen està ple de curiositat, dialoga, passeja i és amic d'en Klaatu (els nens en el tema OVNI: un recurs que, més endavant, també utilitzarà Spielberg en el seus ET i Close Encounters...), en canvi, el nen del modern "ultimàtum" està obsessionat per "matar" l'extraterrestre (com hauria fet el seu pare).

El Klaatu de Keanu Reeves, fred, com he dit, excessivament seriós i inexpressiu, ha hagut d'assumir un cos físic humà per tal de poder estar a la Terra (això no es contempla en l'altra film), "...perquè si em vegessis tal com sóc t'espantaries..." li diu a la noia (l'actriu Jennifer Connely), que és també la que li demanarà a en Klaatu que "no aniquili a la Humanitat i que li doni una altra oportunitat, perquè encara ho podem aconseguir..."

En definitiva, crec que amb l'alt pressupost amb que s'ha realitzat la nova pel·lícula es podia haver fet un "remake" autèntic, seguint pas a pas, el fil meravellós de la primera. No ha sigut així, per tant i per la qual cosa, la pel·lícula antiga segueix essent -per mi-, l'abanderada veterana d'aquest advertiment, d'aquest ultimàtum.

Per la meva banda recomano l'antiga, però si visualitzeu la moderna les podreu comparar... Potser estarem d'acord... O no.

Salutacions !

Manuel Luis Tatjé

ENTRE SÍRIUS I ORIÓ: ELLS ES VAN MANIFESTAR !

Un vent gèlid fuetejava l'esplanada dels albiraments a MONTSERRAT i el fred era molt intens. El grup de persones, no tan nombrós com altres vegades, era tan entusiasta com sempre i hom podia apreciar les cares habituals i sempre anhelants dels eterns amics dels "Onzes". En aquesta ocasió també hi havia joves que venien per primera vegada a fer-se partícips directes dels esdeveniments, tal i com ells mateixos ho van manifestar il·lusionats, disposats a ser flamants testimonis del que succeís. El lloc de l'esplanada estava lleugerament reduït doncs una bona part d'aquest emmagatzemava grans roques i munts de terra i pedres procedents dels darrers i perillosos despreniments que mantenen encara els accessos als Monestir parcialment tancats.

En fi, encarats ja vers la Muntanya Sagrada, vàrem decidir de posar atenció a aquesta zona on , per sobre mateix hi lluïa imponent Sírius, el Sol Central de la nostra Galaxia, i un xic més a la seva dreta la constel·lació meravellosa d'Orió. Davant d'aquesta visió fantàstica va començar de parlar en Lluís Josep Grífol sobre els darrers albiraments OVNI succeïts a l'Est d'Europa i a Austràlia. Així vàrem estar una primera estona sense presenciar res d'especial, encara que la màgia del lloc es deixava sentir als nostres cors. Va arribar la primera senyal quan en Lluís explicava com els astrònoms degut al rigor matemàtic i precisió de llurs investigacions, s'adonen més que ningú de la vertadera magnitud i proporció de l'Univers, que això pot trastornar qualsevol i fins portar-lo a la "bogeria", i fou precisament quan va fer esment d'un familiar seu, don Alvaro del Amo, germà de la seva mare, astrònom de carrera, que segurament degut a tant d'estudi es va tornar "rar". En dir això d'aquest familiar, -un traç molt visible rectilini llarg d'una amplada de quatre dits de la ma estesa amb un nucli platejat brillant generador va emergir per darrera les roques i es va aturar per sota mateix de Sírius-, hi hagué sorpresa general d'admiració i una gran alegria. Y en Lluís va seguir parlant un xic més d'aquest familiar, ja desaparegut, doncs tenia a veure amb la senyal que havíem presenciat. Després d'això, ell mateix va fer esment d'aquest inspirat amic i contactat que s'anomena Adam Richard Wilson, que va organitzar l'Alerta OVNI d'Alacant 2008 on hi va participar activament en L.J.Grífol, en pronunciar el seu nom i les seves virtuds -un traç molt fi d'esquerra a dreta, va aparèixer per sota de les "tres Maries" d'Orió, i acabant en la base mateix d'aquesta constel·lació. Y gairebé tot seguit, va seguir parlant de la mateixa persona i encara hi va haver un altra traç de confirmació positiva respecte seu i la seva tasca vers Els Senyors del Cel

Després, convidat per en Lluís vaig intervenir, tot s'ha de dir, amb la "venia confirmada d'Ells", un traça fina, que jo no vaig veure, però que molts altres si, just en el moment en que em disposava a parlar. I això és quelcom que imposa. Vaig assenyalar respecte del "lliure albir", que sempre ens han corroborat que el tenen com a sagrat, cosa que abans també havia assenyalat Lluís, que en front de la gravetat dels esdeveniments que commouen el món, "pot ser" que aquest "lliure albir" quedi limitat i hi pugui haver alguna intervenció d'Ells, que "aturi" als que porten al Planeta a la degradació i el desastre. Tot seguit vareig referenciar l'albirament que juntament amb en Gabriel Granados, també present a l'esplanada, vàrem presenciar el passat dia 20 de Novembre des de la nostra ubicació a Marganell. Estava comentant amb aquest company sobre aquest gran conferenciant i comunicador anglès que és en David Icke, en relació a una conferencia que va fer a Oxford (també referenciada en aquest Bloc) on parlava sobre la falsa realitat que s'ha creat a l'home, a nivell mundial i des de fa molts segles, i la forma en que se li amaga a aquest, la seva possibilitat innata de "crear llur pròpia realitat" sense que ningú la manipuli. Els dos a l'uníson vàrem llançar a l'aire l'anhel de "ser ajudats" a descodificar l'autèntica realitat de la que es ficticia, quan... -vàrem veure com s'acostava una bola lluminosa d'un volum aproximat a com veiem aquest dies al planeta Júpiter, lentament, i quina no seria la nostra sorpresa quan vàrem veure que feia un clar viratge i avançava vers la nostra vertical. Mentre això succeïa, davant la nostra sorpresa, va creuar un avió molt més alt que la "nostra bola de llum", el que ens va permetre de forma directa la comparació dels dos objectes, podent apreciar la seva gran diferència. La "nostra bola de llum" va seguir avançant i just arribant a la nostra vertical feu, primerament una apagada parcial per, al cap de pocs segons fer-ho totalment i desapareixent del nostra camp vital.

Vàrem agraïr aquesta "resposta positiva" que estimem lligada al nostre anhel-petició i ens vam acomiadar. Curiosament quan vaig explicar aquest esdeveniment a l'esplanda em "va passar per alt" el creuament de l'avió que ens va permetre comparar, aleshores va intervenir en Gabriel que va completar el relat. Ell mateix, també em va comentar vàries vegades al llarg de la freda però esperançada nit, la seva percepció que hi havia una "concentració energètica" just en la mateixa zona (per sota de Sírius i Orió) doncs veia gran quantitat de punts lluminosos movent-se previa i posteriorment als traços anteriorment descrits.

En definitiva un "11" , el darrer de 2008, on si que ens han donat el suficient, tal i com s'esperava, per enfocar el 2009- recordem 2+9=11, amb la mateixa força "in crescendo" que aquest any que s'acomiada. Entre abraçades, salutacions, anhels i energia hom va donar per acabada la reunió fins al mes próxim, que ja serà any nou.

¡Una abraçada!

MUSICA PER L'ANIMA

ELLS VAN PARLAR CLAR I SENSE EMBUTS...
-PER NO DESTRUIR L'ARSENAL MILITAR, HOM VA REBUTJAR EL SEU OFERIMENT D'AJUT I COL·LABORACIÓ, EN ELS ANYS CINQUANTES-(S.XX) Fotograma d' "ULTIMATUM A LA TERRA"-1951- (L'Arribada)

Segons l'autor Michael Hesemann: "Ufos - Die Beweise" (OVNIS - Les proves) i "Ufos - Die Contakte" (OVNIS - El Contacto). El dia 2o de febrer del 1954 fou el "dia D". L'esdeveniment que tractem està confirmat en filmacions i diferents testimonis, entre aquests el de Gerard Light, del poderós grup de comunicacions CBS; Compte de Clancerty, membre de la Cambra Alta dels Lords d'Anglaterra; William Cooper, ex agent secret; Paul Salomon, membre del personal d'aeronàutica i molts altres que, en aquesta època estaven estacionats a la Base de MUROC/Edwards.

Aquell dia, tots els oficials corrien per la torre de control per observar un gran disc d'entre 60 i 100 m. de diàmetre, que planejava per sobre la pista d'enlairaments. El van observar durant hores, fins que tots els de la Base, fins al darrer, se'n van assegurar.

El disc feia maniobres de vol desafiant totes les regles de la física, s'elevava de baix cap a dalt, de l'un costat a l'altra, en angle recte, etc.

Un xic més tard i eren un total de cinc els objectes voladors, tres en format de disc i dos en forma de cigar.

Eisenhower va arribar al camp d'aviació. Ell i tota la Base van ser testimonis del descens d'un petit grup d'ocupants, que se'ls van acostar. Tenien aspecte humanoide, les seves mides eren més o menys com les dels éssers humans, eren rossos i parlaven anglès.

Fotograma "ULTIMATUM A LA TERRA"-1951- (Klaatu, el Missatger arriba)
Ells van proposar el seu ajut pel desenvolupament espiritual de la Humanitat, a condició, van dir, que acceptéssim destruir les nostres armes atòmiques. Ells no estaven disposats a posar a la nostra disposició la seva tecnologia, doncs no erem capaços d'utilitzar ni tant sols la nostra, com a humans responsables.

Ells pensaven que qualsevol tecnoligia nova només serviria per matarnos mutuament. Aquesta raça va explicar que estàvem en el camí de l'auto destrucció, que teniem de parar de destruirnos, de contaminar la Terra, d'explotar les riqueses minerals.

Hauríem de viure en harmonia amb la Creació. Es capital per aprendre a considerarnos com a ciutadans d'una família planetaria y que hem de tenir el deure de comportarnos així.

Fotograma "ULTIMATUM A LA TERRA"-1951- (Així rep al Missatger de Pau la nostra Humanitat)
Hauríem de deixar el més ràpidament possible las nostra creences que podem actuar sense cap mirament. No podriem entrar en contacte amb ells a no ser que ens comportéssim com a ciutadans d'un sistema planetari.

Ells també son part d'aquesta família planetaria y els hauriem de tractar així, a ells i a tots els nostres semblants damunt la Terra. Des del moment en que haguéssim après a mantenir relacions de pau amb les altres nacions, no podriem aconseguir relacions interplanetaries".

Totes les persones presents es van mantenir escèptiques, tot i aquest llenguatge, principalment en el que feia referència a la exigència imperativa de desmantellament nuclear. Ningú es podia imaginar que un desarmament podés ser de l'interès dels Estats Units.

Tots tenien por de quedar sense defensa davant dels extraterrestres..

Fotograma "ULTIMATUM A LA TERRA"-1951 (Klaatu es dirigeix a governants i científics)
L'oferiment va ser rebutjat ! Els Extraterrestres van declarar aleshores que seguirien mantenint el contacte a través d'individus sols mentre els humans no els acceptésin.

Va ser aleshores quan feren una demostració de les seves possibilitats tècniques, que van imposar respecte al President, i van mostrar també llur capacitat de ferse invisibles. Eisenhower va sentir malestar ! Ningú no els podia veure, però tothom sabia que eren allà. Tot seguit els estrangers van entrar a les seves naus i es van enlairar.

L'astronauta americà Gordon Cooper va confirmar aquest esdeveniment i va explicar que durant el seu servei, va poder veure un film mostrant l'aterratge d'OVNIS en una base de la força aèria a California, els anys cinquantes.

fotograma "ULTIMATUM A LA TERRA"-1951- (El Retorn)
Quan el Director de Cinema Robert Wise va rodar l'any 1951 el famós clàssic "ULTIMÀTUM A LA TERRA", amb l'actor Michael Rennie en el paper de Klaatu, el digne representant d'una civilització extraterrestre avançada, que venia en Missió de Pau per advertir als terrestres que, de continuar amb els desastres de les guerres, les armes i les agressions, posaven en perill el Planeta, i alteraven el sistema de convivència pacífica en l'espai exterior, tal vegada no s'imaginava - o si ! -, que estava jugant un paper "premonitori" del que realment succeiria tres anys més tard, el 1954, quan una delegació real i objectiva d'éssers pacífics de l'espai feu un oferiment d'ajut desinteressat al nostre món, els tristos "poders" del qual rebutjaren, lamentablement per la Humanitat, escollint de continuar amb altres pactes desaconsellables, els intervencionismes de poder i les guerres, amb que es rubriquen encara avui, -més de cinquanta anys després-, tantes accions sagnants que mantenen la nostra Humanitat en la ceguesa, l'endarreriment i la ignorància davant les civilitzacions del Cosmos.

Salutacions !

Manuel Luis Tatjé