11 DE FEBRER AMB LLUNA MINVANT...

Amb força fred i poca concurrència, i després d'un tallat calent, vàrem pujar des de l'Hotel Bruc fins la carretera de Can Masana, els meus amics en Carles i Gabriel i qui això escriu. Ens vam aturar en la primera esplanada que hi ha a l'esquerra en direcció al Monestir, un xic més reduida que la habitual, que segueix ocupada (i segons sembla així seguirà) en la seva totalitat. Un cop arribats al nou observatori, vam poder contemplar, darrera de les altes roques, una Lluna encara gran però ja minvant, emergint amb solemnitat i il·luminant tot l'entorn. D'esquena a la Lluna, davant nostre el cel hivernal amb Orió i les Plèiades, Sirius i Aldebarán, i tots aquests estels que poblen el nostre estimat cel nocturn, reduint el nostre orgull a beneïda humilitat...

Allà vam quedar una bona estona extasiats contemplant la immensitat. Després els meus dos companys.per altres obligacions, se'n van anar, i vaig restar sol en la solitària esplanada. La Lluna cada vegada era més alta, i la vaig fotografiar. I vaig restar en silenci contemplant la part més obscura del cel estrellat, on no incidia la Lluna. En moments així, especials, pel lloc i per trobar-me sol, em van desfilar pel cap moltes coses, sobre les meves pròpies circumstàncies i els éssers que estimo, sobre el món i el seu destí i els esdeveniments que el sacsegen, sobre els "Onzes" i les persones i les persones que senten aquesta "crida", també vaig intuir possibles albiraments, encara que els dos primers "onzes" d'aquest 2009, han prescindit de l'espectacularitat d'altres vegades. Em vingué al pensament un albirament extraordinari, que suposi avançar molt més, vers l' "encontre" real amb Ells, Els Éssers que hi són sempre, que alerten del que succeeix al nostre món i a la nostra Humanitat, els Guardians que vetllen amb cura...

Fou doncs, en el transcurs d'una quieta pausa, dins aquella freda soledad, que vaig obrir els meus braços i els vaig demanar simplement "força" per seguir avançant en aquesta línia que Ells saben i aproven, quan va aparèixer un traç fi de la Muntanya cap a fora, és a dir, vers el Nordest, com contestant-me. Així ho vaig interpretar pel fulminant del traç en relació al meu pensament. A aquest tipus d'experiències les anomeno "de l'Ànima" car no hi ha més testimoni que el propi . I són aixi encara que després hom els comparteixi.

Bé, esperem que el temps millori i que, en reunions successives, sigui aquesta altre esplanada la que reemplaci l'altre, que ha quedat, de moment, impracticable, doncs no hi caben be ni les persones, ni els cotxes.

Com cada any, el 21 de Febrer es celebra una efemèrides important: "LA MISTERIOSA LLUM DE MANRESA". En aquest mateix Bloc podeu trobar el relat més complert, del fenomen que va commocionar la Comarca del Bages, sobretot Manresa, en el S. XIV. Aquest és el 664 Aniversari d'aquell Focus de Llum meravellós que, des de Montserrat va anar fins a l'església del Carme de Manresa.

A Manresa (que és la meva ciutat) hom celebra en honor d'aquest fet la "Fira de l'Aixada", on es recupera tot l'ambient medieval i històric del moment (dies 14 i 15 de Febrer) també el dia 21 de Febrer es celebren distints actes en relació a aquest llunyà Prodigi de Llum, OVNI, succeït l'any del Senyor de 1345.

Salutacions !

Manuel Luis Tatjé

Web dirigida per l'historiador Jordi Bonvehí Castañé pels que vulguin aprofundir més sobre la història de "La Misteriosa Llum de Manresa":

http://historiesmanresanes.blogspot.com/search/label/Llegendes/