GENER 2009: SENSE L'ESPLANADA...
Aquest mes de Gener no vàrem poder disfrutar de l'ample esplanada testimoni de tants albiraments i emocions. El motiu ? N'hi ha d'haver, donat que l'esplanada segueix al mateix lloc i ningú no se l'emportarà. Doncs l'han omplerta de pedres, terres i graves procedents, pensem, dels grans despreniments que ha tingut la Muntanya. Aquest darrer en la zona d'Els Degotalls, segueix mantenint una sola via d'accés al Monestir, que és el funicular aéri, mentre hom treballa àrduament per normalitzar la situació.

El més llastimós, pels que assistim als "Onzes" mensuals, és que sigui justament aquesta esplanada, on ja, en mesos passats, hom hi havia dipositat terres encara que no ho ocupaven tot. Tothom sap que l'amplada de l'esplanada, permet que tots els cotxes aparquin correctament i que la trobada mensual o reunió es porti a terme sense cap problema per ningú.

Es evident que no tothom pensa igual i que algú ha pensat que l'ampli espai de l'esplanada és idoni per altres coses. Per exemple, omplir-lo com l'estan omplint, i com ho podeu comprovar en les fotos adjuntes, fetes aquest mateix 12 de Gener al mati, i on hom pot observar una màquina treballant, potser per posar-hi encara més materials.

Aquest "Onze" sembla que es van confabular perquè la primera trobada d'enguany no fos lluïda. Tampoc vàrem contar amb la presència, sempre esperada amb afecte, d'en Lluís Josep Grífol, al qual circumstàncies personals li van impedir de ser a la cita. Es van trobar a faltar persones molt habituals, que no s'espanten fàcilment pel fred o el perill de les carreteres gelades, com era el cas d'aquesta nit.

De totes maneres, unes quantes persones, entre elles Maite Mimenza, o Jaume Silvestre, que s'havien reunit, com ja és tradicional, a l'Hotel Bruc, es van decidir d'anar a una altra esplanada menor pròxima a la de sempre ara inhàbil.

També hi van ser presents en Josep González i la seva esposa, Gabriel Granados, Joan Soler i, entre altres persones, qui això escriu.

Sabem perfectament que aquests petits "entrebancs" no són més que meres anècdotes al nostre cor.

L'albirament i el contacte segueixen amb gran força i impacte de cara a aquest 2009. I tampoc és tant important (si arribés el cas) un canvi d'ubicació en les trobades: continuarem a MONTSERRAT passi el que passi i salvant tots els obstacles. ES MOLT GRAN AQUESTA MUNTANYA I EL QUE HI SUCCEEIX...

Salutacions amics !

Manuel Luis Tatjé