ENTRE SÍRIUS I ORIÓ: ELLS ES VAN MANIFESTAR !

Un vent gèlid fuetejava l'esplanada dels albiraments a MONTSERRAT i el fred era molt intens. El grup de persones, no tan nombrós com altres vegades, era tan entusiasta com sempre i hom podia apreciar les cares habituals i sempre anhelants dels eterns amics dels "Onzes". En aquesta ocasió també hi havia joves que venien per primera vegada a fer-se partícips directes dels esdeveniments, tal i com ells mateixos ho van manifestar il·lusionats, disposats a ser flamants testimonis del que succeís. El lloc de l'esplanada estava lleugerament reduït doncs una bona part d'aquest emmagatzemava grans roques i munts de terra i pedres procedents dels darrers i perillosos despreniments que mantenen encara els accessos als Monestir parcialment tancats.

En fi, encarats ja vers la Muntanya Sagrada, vàrem decidir de posar atenció a aquesta zona on , per sobre mateix hi lluïa imponent Sírius, el Sol Central de la nostra Galaxia, i un xic més a la seva dreta la constel·lació meravellosa d'Orió. Davant d'aquesta visió fantàstica va començar de parlar en Lluís Josep Grífol sobre els darrers albiraments OVNI succeïts a l'Est d'Europa i a Austràlia. Així vàrem estar una primera estona sense presenciar res d'especial, encara que la màgia del lloc es deixava sentir als nostres cors. Va arribar la primera senyal quan en Lluís explicava com els astrònoms degut al rigor matemàtic i precisió de llurs investigacions, s'adonen més que ningú de la vertadera magnitud i proporció de l'Univers, que això pot trastornar qualsevol i fins portar-lo a la "bogeria", i fou precisament quan va fer esment d'un familiar seu, don Alvaro del Amo, germà de la seva mare, astrònom de carrera, que segurament degut a tant d'estudi es va tornar "rar". En dir això d'aquest familiar, -un traç molt visible rectilini llarg d'una amplada de quatre dits de la ma estesa amb un nucli platejat brillant generador va emergir per darrera les roques i es va aturar per sota mateix de Sírius-, hi hagué sorpresa general d'admiració i una gran alegria. Y en Lluís va seguir parlant un xic més d'aquest familiar, ja desaparegut, doncs tenia a veure amb la senyal que havíem presenciat. Després d'això, ell mateix va fer esment d'aquest inspirat amic i contactat que s'anomena Adam Richard Wilson, que va organitzar l'Alerta OVNI d'Alacant 2008 on hi va participar activament en L.J.Grífol, en pronunciar el seu nom i les seves virtuds -un traç molt fi d'esquerra a dreta, va aparèixer per sota de les "tres Maries" d'Orió, i acabant en la base mateix d'aquesta constel·lació. Y gairebé tot seguit, va seguir parlant de la mateixa persona i encara hi va haver un altra traç de confirmació positiva respecte seu i la seva tasca vers Els Senyors del Cel

Després, convidat per en Lluís vaig intervenir, tot s'ha de dir, amb la "venia confirmada d'Ells", un traça fina, que jo no vaig veure, però que molts altres si, just en el moment en que em disposava a parlar. I això és quelcom que imposa. Vaig assenyalar respecte del "lliure albir", que sempre ens han corroborat que el tenen com a sagrat, cosa que abans també havia assenyalat Lluís, que en front de la gravetat dels esdeveniments que commouen el món, "pot ser" que aquest "lliure albir" quedi limitat i hi pugui haver alguna intervenció d'Ells, que "aturi" als que porten al Planeta a la degradació i el desastre. Tot seguit vareig referenciar l'albirament que juntament amb en Gabriel Granados, també present a l'esplanada, vàrem presenciar el passat dia 20 de Novembre des de la nostra ubicació a Marganell. Estava comentant amb aquest company sobre aquest gran conferenciant i comunicador anglès que és en David Icke, en relació a una conferencia que va fer a Oxford (també referenciada en aquest Bloc) on parlava sobre la falsa realitat que s'ha creat a l'home, a nivell mundial i des de fa molts segles, i la forma en que se li amaga a aquest, la seva possibilitat innata de "crear llur pròpia realitat" sense que ningú la manipuli. Els dos a l'uníson vàrem llançar a l'aire l'anhel de "ser ajudats" a descodificar l'autèntica realitat de la que es ficticia, quan... -vàrem veure com s'acostava una bola lluminosa d'un volum aproximat a com veiem aquest dies al planeta Júpiter, lentament, i quina no seria la nostra sorpresa quan vàrem veure que feia un clar viratge i avançava vers la nostra vertical. Mentre això succeïa, davant la nostra sorpresa, va creuar un avió molt més alt que la "nostra bola de llum", el que ens va permetre de forma directa la comparació dels dos objectes, podent apreciar la seva gran diferència. La "nostra bola de llum" va seguir avançant i just arribant a la nostra vertical feu, primerament una apagada parcial per, al cap de pocs segons fer-ho totalment i desapareixent del nostra camp vital.

Vàrem agraïr aquesta "resposta positiva" que estimem lligada al nostre anhel-petició i ens vam acomiadar. Curiosament quan vaig explicar aquest esdeveniment a l'esplanda em "va passar per alt" el creuament de l'avió que ens va permetre comparar, aleshores va intervenir en Gabriel que va completar el relat. Ell mateix, també em va comentar vàries vegades al llarg de la freda però esperançada nit, la seva percepció que hi havia una "concentració energètica" just en la mateixa zona (per sota de Sírius i Orió) doncs veia gran quantitat de punts lluminosos movent-se previa i posteriorment als traços anteriorment descrits.

En definitiva un "11" , el darrer de 2008, on si que ens han donat el suficient, tal i com s'esperava, per enfocar el 2009- recordem 2+9=11, amb la mateixa força "in crescendo" que aquest any que s'acomiada. Entre abraçades, salutacions, anhels i energia hom va donar per acabada la reunió fins al mes próxim, que ja serà any nou.

¡Una abraçada!