ANGELS MEDITATION

PER INVESTIGAR...

PREMEU SOBRE LA FOTO PER ENGRANDIR-LA I VEURE L'OVNI

Es plausible que els investigadors de fenòmens extraordinaris utilitzin totes les eines que tenen al seu abast, crec que és legítim, i quasi és, diria, la seva obligació moral y humana. Tot i que penso que la condició bàsica és llur sinceritat. N'hi ha que en la seva tasca només hi busquen rendiment econòmic. Altres, a més d'això, cerquen de fer-se un nom en aquest "món", destacar "per sobre de...", o fer "refregits" de qualsevol d'aquests temes, sense aportar absolutament res que no sigui la seva orgullosa façana. Quelcom que els manca a molts investigadors - si be, sortosament, no a tots -, és humilitat, y tractant-se dels fenòmens lumínics que succeeixen a MONTSERRAT especialment, un sentit espiritual i transcendent pel que és aquesta investigació concreta. Crec que aquests factors són imprescindibles quan s'investiga.

Després hi han altres aspectes a tenir en compte (si es vol, clar) com ara que els "fenòmens" per dir-ho així, no s'ha de "jugar a sorprendre'ls" o "enganxar-los", seguint algún mode o tipus d'estrategia, que doni a entendre o que sembli que actuem de manera que "ELLS" ho ignoren i així els "cacem" com aquell qui no vol la cosa. I aquesta és una, diguem-ne, "norma" que em va ajudar a comprendre precisament en L.J.Grífol, quan volent fotografiar aquestes "energies" que per mi són els "Orbs" vaig utilitzar repetidament el "flash" a la foscor, donant, - segons

ell -, la impressió de "voler-los sorprendre". En realitat no és que jo els volés sorprendre, és que utilitzava el "flash" perquè només amb aquest es fotografiaven. Amb tot, li dono la raó al Lluís y més tractant-se d' "entitats vivents" procedents d'un altra pla dimensional i molt superiors a nosaltres. D'una banda em refereixo als "Superiors Desconeguts", "Als de Dalt", com els anomenem amistosament, encara que aquesta "regla" es pot aplicar també als "Orbs".

Es evident que no els "sorprendrem" però les nostres "maneres" tampoc no han de pretendre-ho. Tal vegada sigui a l'inrevés i siguin "ELLS" els que ens sorprenguin a nosaltres, ben segur, en el nostre afany d'acostament i de contacte directe, però sincer i sense "trampes".

Quantes vegades hem dit que "llegeixen el nostre pensament àdhuc abans que el poguem emetre", perquè ho han corroborat i han succeït coses que així ho determinen !

Estin convençut que la meva millor foto sortirà quan Ells me la concedeixin, no quan jo "vulgui"... Això no vol pas dir que hagi de guardar la meva càmera. Cal seguir fent fotos, i és clar que si, però obertament, fins hi tot demanant-els-ho... Per tal que no ofereixin CAP DUBTE.

Vull saludar des d'aquí el bon fer investigador, tenaç i incansable de la Marisol Roldán i el seu germà José Antonio els quals amb tota seguretat són autèntics investigadors de les realitats ocultes, especialment a Montserrat. Podeu visitar la seva magnífica Web "AÑOS LUZ" on podreu llegir o escoltar les seves darreres investigacions els "Onzes" a MONTSERRAT. Si voleu podeu fer-ho directament des del Bloc germà "MONTSERRAT, ONCES" on hi ha un vincle directe amb la mateixa.

Salutacions !

Manuel Luis Tatjé

manueluistatje@hotmail.com

AURORA- Mike Olfield-

A L'ESCALF ACOLLIDOR DEL TEMPORAL..
11 de Setembre 2008
CRONICA DE Luis José Grífol.-

Plou força, però a l'hotel Bruc hi ha moltes cares conegudes i de gent nova que en presentar-se així ho manifesta, com una senyora cubana i la seva parella als quals dono la benvinguda. Entre els presents hi ha parapsicòlegs que també s'interessen pels OVNI i ens ajuden amb llurs experiències. Segueixen la moda de fer-se fotos que després seleccionades col·loquen en pàgines Web d'Internet juntament amb redaccions diverses tipus crònica. L'Esplanada és plena a vessar i el cel s'obre un xic però la majoria no veurem res del que ens mou a venir. La periodista Marisol Roldán fa unes fotos a 360 graus i li apareixen al cel uns llums en moviment, de tamany considerable en una d'elles i propera a la Lluna, que per no identificades te d'analitzar amb el seu germà José Antonio. No ha portat la seva simpàtica filla Anaís, autora de l'original pàgina denominada "Me Gustan los Misterios" i la trobo a faltar. Hem mantingut entre tots una xarrada sobre la psicologia i comportament dels interessats en el Tema Ovni, segons edats i també al referent a les tres confirmacions del passat 11/5/2008, ampliat amb el que vàreix estudiar sobre l'accident de super submarí atòmic Kurks, catàstrofe nuclear parangonable segons els experts a la de Chernobil i vigilada per ELLS, segons que ens ho van confirmar amb claretat i com a primera cosa en l'esmentada memorable data. També vàrem parlar del possible metamorfoseig dels OVNI, assumpte que com tants altres associats al fenomen OVNI, per ser trencador de les estructures, no se'ls hi presta suficient atenció per increïbles. Recordant el que diu recordar un antic Policía de la zona que acudeix de paisà i que en síntesi i representació és:

La nit de l'11/9/2006 avui precisament en fa dos anys, a MONTSERRAT, havent demanat en veu alta a ELLS en nom de tots els presents que, aparegués un OVNI i ens llancés un focus de llum cap avall. Als pocs moments aparegué un rar avió tipus Junker com els d'hèlice dels anys 30 del segle XX que ja no s'usen , com no sigui la rèplica existent al barcelonès parc d'atraccions del Tibidabo. Que sense soroll apreciable encara que sobrevolava molt baix. Sorprenentment encengué dos feixos de llum perpendiculars al sòl, des de sengles focus propers al cos de l'aparell, situats sota de cada ala. Quelcom mai vist en quasi tres dècades d'assistència mensual. Inspirat gravat d'en L.J.Grífol eternitzant aquest moment especial

Va ser en certa manera quelcom relacionable amb el cas que en J.J.Benítez narra en el seu llibre "La Punta del Iceberg", quan exposa el cas d'un futur guardia civil el 1976, de 24 anys veí de Jerez qui, després de deixar la seva xicota, viatjava sense casc a bordo d'una moto Puch de minicross de Jerez a Trebujena el Juliol del 1974 i que després d'haver seguit a un misteriós camió de mudances blau i insonor que es va volatilitzar rera d'una corva sense haver-hi sortides. Al final d'una recta, d'entre 800 i 9oo metres, en un canvi de rasant d'un tossal arrodonit per famoses vinyes, que no semblen ser les culpables d'una al·lucinació. Hi havia plantat un OVNI al mig de la carretera barrant-li el pas sobre l'asfalt, i innundant el seu entorn de llum ambre. Valent, el motorista es va aproximar llançat i apagant-se la llum de l'OVNI, vàren sorgir al moment els quatre fars de dos enigmàtics automòbils grans de color gris relluents, també inexplicablement silenciosos, més que els Rolls Royce, que sonen una mica. Amb uns ocupants estranys pel seu rostre ja que no li van semblar ni nacionals ni estrangers, tenint la sensació que l'esperaven.

Recreació del motorista davant l'OVNI en plena carretera.
Als qui, per solicitar-ho el conductor del primer vehicle, després de dir-li "buenas noches" seguit de "por favor", en correcte castellà sense accent, però com esforçant-se en trobar les paraules, va orientar precedint-los un tram buscant la carretera nacional IV, però que després va rebutjar bamb un convincent "no grácias", un ulterior ajut, per creuar l'enrevessat Jerez, frase que va repetir després de la segona insistència, aplicant-li una mirada fixa als ulls plena de força.

Aquest home aparentava uns cinquanta anys, vestia un tern gris sendra impecable, camisa blanca o crua i corbata fosca. Tenia els cavells platejats, era sec sense un gram de greix, alt com de metre vuitanta i atlètic, no li va somriure, ni va pronunciar cap agraïment final . Al seu costat s'hi asseia un altra individu i rera del propi conductor, una dona de constitució semblant, rossa de cavells llargs, que li va semblar molt eixerida y seria d'uns trenta cinc anys, vestint una espècie de trajo de coll descobert.

Mapa de situació
Tornant a Montserrat. La gent, entre la que hi havia una parella vivenciadora del que es va albirar quan vaig portar l'Antonio Ribera, al final es manifesten satisfets perque hi ha hagut senzillesa i diàleg amb bona concòrdia.

De retorn, a uns 6oo metres per sobre de l'Esplanada, els mossos d'esquadra, a prop d'un ampli forgó proveït de molts llums grocs, que en passar-nos va provocar comentaris de broma al·lusiva als OVNIS. Regulen el tràfic perquè ha volcat un utilitari i presenta destroces notables, impedint el pas perillosament, rodes en l'aire, als que baixen totalment a les fosques.

Ho sento pels seus ocupants. Podria ser dels que l'onze passat feien curses nocturnes avançant demencialment en descents de manera suïcida pel carril oposat fins i tot aprop d'un revolt. Que a l'entorn de MONTSERRAT i a aquest nivell d'elevació son constants i tancats doncs s'adapten a la seva trencada orografía. També de vegades els quins sobre excitats han provocat barrila en les reunions després han sofert un accident en les immediacions. Per això de vegades segons palpo l'ambient, tracto de recordar-ho als joves afectuosament, per tal de que per seguretat es moderin en tots els aspectes. (traducció MLT)

L.J.Grífol

Gràcies Lluis per haver sigut tu, en aquesta ocasió el cronista impecable de la jornada.

Manuel Luis Tatjé

MÉS ENLLÀ DEL BE I DEL MAL (Perquè no ?)

Ens és donat de descobrir el bell i harmònic des del món dual on també hi tenim el lleig i el càotic. La pregunta filosòfica podria ser: "aleshores perquè es doni el bell i harmònic forçosament ha d'existir el seu contrari, és a dir, el lleig i el caòtic" ? Es el mateix que preguntar: "El be no pot existir sense el mal, i a l'inrevés ? Així és el món dual on som i existim. L'objectiu seria cercar un equilibri, però aquest, dualment parlant, s'estancaria, difícilment assoliria cotes de més progrés i perfecció. Puix que en aquest món dual sempre han de coexistir les dues contraparts i això forma part de l'aprenetatge humà.

Si l'home veritablement evolucionés, objectivament i en forma íntegra, és a dir, per dins i per fora -cosa que només fa molt parcialment i malament-, trascendiria el dualisme, el superaria, i amb això entraria a altres àmbits i estadis on una "lògica superior" -que ens costa molt d'imaginar-, portaria les persones amb tots els seus actes i accions, pensaments i reflexions, a ser d'una perfecció i d'una correcció inqüestionables. Tant inqüestionables que vist des de la nostra realitat resulta poc més que utòpic. Amb aquesta lògica superior no hi hauria desastres i tots els esforços de la Humanitat Global només tindrien un únic objectiu: El Progrés Espiritual i Mental sense dilacions. Hi hauria una interconnexió tant objectiva i meravellosa entre les persones, els animals, la Terra, l'Aigua, l'Aire i el Foc, en definitiva amb l'Univers i el Cosmos, que només aleshores estaríem en disposició de comprendre CONSCIENTMENT el "paper que juguem" dins aquesta gran i expansiva "Creació", i quin és el veritable camí, el com i el perquè dels veïns i germans interestel·lars i interdimensionals que ens han visitat des de fa mil·lennis. I per suposat, els que encara ens visiten avui, o perquè són aquí com els de MONTSERRAT o arreu. També coneixeríem les veritables relacions entre una determinada civilització vinguda de Zeta Retícula, amb governs de la Terra que, com tantes altres coses, han volgut mantenir en secret...

Aquesta "lògica superior o de la Consciència" descartaria de facto tota possibilitat de desequilibri i corrupció (lacres que fan malbé el nostre món i perpetúen la misèria de tantes zones d'aquest), els fòrums de debats ja no servirien més per crear entelèquies inútils i paralitzants (com passa arreu dels parlaments del món), sinó per anar perfilant més i més un Progrés imparable, superat l'Ego i la ment subjectiva, apartades definitivament les guerres, les invasions entre països, i les matances com a mitjans de domini o de poder o de qualsevol altra barbaritat. Desapareixerien els dubtes tòpics i inútils, per donar pas a una Intuïció desenvolupada, a l'empara d'una comprensió Conscient.

No estar en aquest nivell és la barrera que ens impedeix relacionar-nos amb les civilitzacions interplanetàries amb tota "normalitat". En bona part perquè els poderosos del nostre Planeta fan servir unes polítiques que no tenen aquests objectius, al contrari, volen una Humanitat hipnotitzada, que no pensi en un desenvolupament Espiritual, com a succedani a això ja hi ha les grans religions que, lamentablement, tampoc tenen aquests objectius, sinó uns altres de molt diferents. Volen un prototipus d'home integrat en el model social que han concebut, lligat i preocupat només pels deutes econòmics que contrau empès per la dita i "feliç societat del benestar", que l'enlluerna amb tots els seus "progressos" i "avenços" que no són sinó una hipnosi permanent per tots els "caiguts" en la xarxa social. Aquest "model" és el que s'escampa i es repeteix arreu. Les fusions bancàries i de multinacionals, etc., porten tant sols a una "globalització anorreant", no pas al servei de la Humanitat i del seu progrés, sinó al servei d'aquest poder d'uns pocs que amb molts pocs fils ho controlaran tot. I dins aquest terrible projecte de societat l'home cada vegada està més lluny de conèixer-se a si mateix, i sobretot el seu interior, on hi roman la "clau". Aquesta societat basa el seu objectiu en el TENIR en deitriment del SER. Això pels països de l'àrea "rica i desenvolupada". La reste del "pastís del món" tot són conflictes d'interessos, guerres i terrorisme permanents amb els que fan grans i sagnants beneficis, i grans àrees de pobresa (els infants s'en emporten la pitjor part) que no s'acabaran mai, perquè com tantes altres coses, formen part del "pla".

Podríem aturar-nos un moment, procurar deixar, per una estona, el ritme frenètic que ens ve imposat per tot l'extern ? I escoltar amb calma i serenor els batecs del propi Cor ? I prendre Consciència de la nostra respiració, que normalment fem automàticament i inconscients ? Ens podríem adonar de l'importants que són aquestes funcions per la nostra Vida física... Podríem "aturar" per una estona, tot el brogit exterior que la ment constantment absorbeix i esperar molt tranquils, a veure què passa..? I aleshores, en comptes d'esperar mecànicament tot el que entra des de fora, escoltar atentament tot el que ens ve de dins ? Quant de temps podríem aguantar escoltant el soroll del Silenci ?Provem-ho... Sabrem més de nosaltres... I del Gran Univers.

Salutacions !

Manuel Luis Tatjé

NARSILION: MY PAGAN LAND