Ens és donat de descobrir el bell i harmònic des del món dual on també hi tenim el lleig i el càotic. La pregunta filosòfica podria ser: "aleshores perquè es doni el bell i harmònic forçosament ha d'existir el seu contrari, és a dir, el lleig i el caòtic" ? Es el mateix que preguntar: "El be no pot existir sense el mal, i a l'inrevés ? Així és el món dual on som i existim. L'objectiu seria cercar un equilibri, però aquest, dualment parlant, s'estancaria, difícilment assoliria cotes de més progrés i perfecció. Puix que en aquest món dual sempre han de coexistir les dues contraparts i això forma part de l'aprenetatge humà. No estar en aquest nivell és la barrera que ens impedeix relacionar-nos amb les civilitzacions interplanetàries amb tota "normalitat". En bona part perquè els poderosos del nostre Planeta fan servir unes polítiques que no tenen aquests objectius, al contrari, volen una Humanitat hipnotitzada, que no pensi en un desenvolupament Espiritual, com a succedani a això ja hi ha les grans religions que, lamentablement, tampoc tenen aquests objectius, sinó uns altres de molt diferents. Volen un prototipus d'home integrat en el model social que han concebut, lligat i preocupat només pels deutes econòmics que contrau empès per la dita i "feliç societat del benestar", que l'enlluerna amb tots els seus "progressos" i "avenços" que no són sinó una hipnosi permanent per tots els "caiguts" en la xarxa social. Aquest "model" és el que s'escampa i es repeteix arreu. Les fusions bancàries i de multinacionals, etc., porten tant sols a una "globalització anorreant", no pas al servei de la Humanitat i del seu progrés, sinó al servei d'aquest poder d'uns pocs que amb molts pocs fils ho controlaran tot. I dins aquest terrible projecte de societat l'home cada vegada està més lluny de conèixer-se a si mateix, i sobretot el seu interior, on hi roman la "clau". Aquesta societat basa el seu objectiu en el TENIR en deitriment del SER. Això pels països de l'àrea "rica i desenvolupada". La reste del "pastís del món" tot són conflictes d'interessos, guerres i terrorisme permanents amb els que fan grans i sagnants beneficis, i grans àrees de pobresa (els infants s'en emporten la pitjor part) que no s'acabaran mai, perquè com tantes altres coses, formen part del "pla".
Podríem aturar-nos un moment, procurar deixar, per una estona, el ritme frenètic que ens ve imposat per tot l'extern ? I escoltar amb calma i serenor els batecs del propi Cor ? I prendre Consciència de la nostra respiració, que normalment fem automàticament i inconscients ? Ens podríem adonar de l'importants que són aquestes funcions per la nostra Vida física... Podríem "aturar" per una estona, tot el brogit exterior que la ment constantment absorbeix i esperar molt tranquils, a veure què passa..? I aleshores, en comptes d'esperar mecànicament tot el que entra des de fora, escoltar atentament tot el que ens ve de dins ? Quant de temps podríem aguantar escoltant el soroll del Silenci ?Provem-ho... Sabrem més de nosaltres... I del Gran Univers.
Salutacions !
Manuel Luis Tatjé


0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home