A L'ESCALF ACOLLIDOR DEL TEMPORAL..
11 de Setembre 2008
CRONICA DE Luis José Grífol.-

Plou força, però a l'hotel Bruc hi ha moltes cares conegudes i de gent nova que en presentar-se així ho manifesta, com una senyora cubana i la seva parella als quals dono la benvinguda. Entre els presents hi ha parapsicòlegs que també s'interessen pels OVNI i ens ajuden amb llurs experiències. Segueixen la moda de fer-se fotos que després seleccionades col·loquen en pàgines Web d'Internet juntament amb redaccions diverses tipus crònica. L'Esplanada és plena a vessar i el cel s'obre un xic però la majoria no veurem res del que ens mou a venir. La periodista Marisol Roldán fa unes fotos a 360 graus i li apareixen al cel uns llums en moviment, de tamany considerable en una d'elles i propera a la Lluna, que per no identificades te d'analitzar amb el seu germà José Antonio. No ha portat la seva simpàtica filla Anaís, autora de l'original pàgina denominada "Me Gustan los Misterios" i la trobo a faltar. Hem mantingut entre tots una xarrada sobre la psicologia i comportament dels interessats en el Tema Ovni, segons edats i també al referent a les tres confirmacions del passat 11/5/2008, ampliat amb el que vàreix estudiar sobre l'accident de super submarí atòmic Kurks, catàstrofe nuclear parangonable segons els experts a la de Chernobil i vigilada per ELLS, segons que ens ho van confirmar amb claretat i com a primera cosa en l'esmentada memorable data. També vàrem parlar del possible metamorfoseig dels OVNI, assumpte que com tants altres associats al fenomen OVNI, per ser trencador de les estructures, no se'ls hi presta suficient atenció per increïbles. Recordant el que diu recordar un antic Policía de la zona que acudeix de paisà i que en síntesi i representació és:

La nit de l'11/9/2006 avui precisament en fa dos anys, a MONTSERRAT, havent demanat en veu alta a ELLS en nom de tots els presents que, aparegués un OVNI i ens llancés un focus de llum cap avall. Als pocs moments aparegué un rar avió tipus Junker com els d'hèlice dels anys 30 del segle XX que ja no s'usen , com no sigui la rèplica existent al barcelonès parc d'atraccions del Tibidabo. Que sense soroll apreciable encara que sobrevolava molt baix. Sorprenentment encengué dos feixos de llum perpendiculars al sòl, des de sengles focus propers al cos de l'aparell, situats sota de cada ala. Quelcom mai vist en quasi tres dècades d'assistència mensual. Inspirat gravat d'en L.J.Grífol eternitzant aquest moment especial

Va ser en certa manera quelcom relacionable amb el cas que en J.J.Benítez narra en el seu llibre "La Punta del Iceberg", quan exposa el cas d'un futur guardia civil el 1976, de 24 anys veí de Jerez qui, després de deixar la seva xicota, viatjava sense casc a bordo d'una moto Puch de minicross de Jerez a Trebujena el Juliol del 1974 i que després d'haver seguit a un misteriós camió de mudances blau i insonor que es va volatilitzar rera d'una corva sense haver-hi sortides. Al final d'una recta, d'entre 800 i 9oo metres, en un canvi de rasant d'un tossal arrodonit per famoses vinyes, que no semblen ser les culpables d'una al·lucinació. Hi havia plantat un OVNI al mig de la carretera barrant-li el pas sobre l'asfalt, i innundant el seu entorn de llum ambre. Valent, el motorista es va aproximar llançat i apagant-se la llum de l'OVNI, vàren sorgir al moment els quatre fars de dos enigmàtics automòbils grans de color gris relluents, també inexplicablement silenciosos, més que els Rolls Royce, que sonen una mica. Amb uns ocupants estranys pel seu rostre ja que no li van semblar ni nacionals ni estrangers, tenint la sensació que l'esperaven.

Recreació del motorista davant l'OVNI en plena carretera.
Als qui, per solicitar-ho el conductor del primer vehicle, després de dir-li "buenas noches" seguit de "por favor", en correcte castellà sense accent, però com esforçant-se en trobar les paraules, va orientar precedint-los un tram buscant la carretera nacional IV, però que després va rebutjar bamb un convincent "no grácias", un ulterior ajut, per creuar l'enrevessat Jerez, frase que va repetir després de la segona insistència, aplicant-li una mirada fixa als ulls plena de força.

Aquest home aparentava uns cinquanta anys, vestia un tern gris sendra impecable, camisa blanca o crua i corbata fosca. Tenia els cavells platejats, era sec sense un gram de greix, alt com de metre vuitanta i atlètic, no li va somriure, ni va pronunciar cap agraïment final . Al seu costat s'hi asseia un altra individu i rera del propi conductor, una dona de constitució semblant, rossa de cavells llargs, que li va semblar molt eixerida y seria d'uns trenta cinc anys, vestint una espècie de trajo de coll descobert.

Mapa de situació
Tornant a Montserrat. La gent, entre la que hi havia una parella vivenciadora del que es va albirar quan vaig portar l'Antonio Ribera, al final es manifesten satisfets perque hi ha hagut senzillesa i diàleg amb bona concòrdia.

De retorn, a uns 6oo metres per sobre de l'Esplanada, els mossos d'esquadra, a prop d'un ampli forgó proveït de molts llums grocs, que en passar-nos va provocar comentaris de broma al·lusiva als OVNIS. Regulen el tràfic perquè ha volcat un utilitari i presenta destroces notables, impedint el pas perillosament, rodes en l'aire, als que baixen totalment a les fosques.

Ho sento pels seus ocupants. Podria ser dels que l'onze passat feien curses nocturnes avançant demencialment en descents de manera suïcida pel carril oposat fins i tot aprop d'un revolt. Que a l'entorn de MONTSERRAT i a aquest nivell d'elevació son constants i tancats doncs s'adapten a la seva trencada orografía. També de vegades els quins sobre excitats han provocat barrila en les reunions després han sofert un accident en les immediacions. Per això de vegades segons palpo l'ambient, tracto de recordar-ho als joves afectuosament, per tal de que per seguretat es moderin en tots els aspectes. (traducció MLT)

L.J.Grífol

Gràcies Lluis per haver sigut tu, en aquesta ocasió el cronista impecable de la jornada.

Manuel Luis Tatjé