PIRINEUS: VIA LÀCTIA ENLLUERNANT..!

Diumenge 10 d'Agost a 2/4 d'1 de la matinada, per la carretera que porta per les pistes d'esquí de Boí-Taüll, més enllà dels neons, allà on s'acaba la contaminació lumínica. Aparquem en una esplanada força amplia a ma dreta de la carretera, en la zona coneguda com "els tarterons" i davant el "Serrat d'Hortons". Silenci total que només trenca el soroll de l'aigua que brolla de les pures alçades, amb una remor constant i relaxant, tant envoltant, que hom es deixaria dur com en èxtasi mistic...

Cel per damunt els 1500 m. d'altitud, volta estrellada superba. Es destaca impressionant el Camí de Sant Jaume o Via Làctia, la nostra Galàxia, amb les seves boirines nebuloses i miríades d'estels i constel·lacions per tot el firmament que abasten els ulls...

Emocionat exclamo espontani: "Quina bellesa més extraordinària !!" I de manera instantània apareix un traç pel Nord Est, de dreta a esquerra, d'un pam de llarg amb la ma oberta, que esclata pel seu cap amb gran lluminositat. Els colors van del lila al taronja. Ens omple de joia...

Comento a qui m'acompanya sobre l'esdeveniment "888" o "Obertura del Portal d'Orió", que segons el que s'ha estat anunciant succeix entre els dies 8 i 11 d'Agost, és a dir, en aquell mateix moment. Formulo la pregunta al firmament esperant que "ELLS" la recullin si ho creuen oportú. Aquesta, fa referència a la certesa d'aquest esdeveniment planetari així com la importància pel nostre món. A l'instant apareix un traça fulminant de Est a Nord, que identifiquem com a resposta afirmativa a la pregunta realitzada.

Tot seguit, i potser dut per la mateixa euforia del moment, he formulat més preguntes, sense obtenir-ne respostes immediates. No obstant això hem pogut veure vers l'horitzó de les muntanyes , aproximadament al Sud Est un traç vertical de dalt cap a baix, i al Nord Est un altre traç, aparentment, no connectats al nostre pensament... Es una nit d'estels de bellesa inoblidable, com ho són gairebé totes les nits serenes a Pirineus. El centre emocional superior vibra a tota intensitat...

Un cop més descobreixo que el "contacte" amb Aquells que anomenem amistosament Els de Dalt, va indissolublement lligat a l'interior de les persones, vagin on vagin, encara que circumstancialment s'allunyin del seu lloc habitual.

Porto MONTSERRAT al cor, però en la meva curta estada als Pirineus, m'he sentit a prop d'ELLS, com si no m'hagués allunyat de la "meva" Muntanya, sentint-me compenetrat, sense distàncies, sabent-los i esperant-los en la mesura que el pensament és lliure i no te límits ni barreres que el puguin aturar. Així ho he sentit en tot moment. I m'he sentit agraït per tot això amb un sentiment molt personal i intim, que m'agradaria compartir -encara que és difícil-, amb tots vosaltres...

Fortes salutacions !!

Manuel Luis Tatjé

manueluistatje@hotmail.com