LA COLLITA DEL CERCLE...

Be, aquestes coses passen, i no s'enfonsa el món, y molt menys un mateix. El corol·lari és: prudència i no precipitació. Algunes bones veus ja m'havien advertit. Però jo vaig tirar pel dret i em vaig "mullar" sens més dilacions. No sóc infal·lible: ara ja ha quedat demostrat. I he après un xic més, entre altres coses, que la sensibilitat és un do que hom troba dins, i que pot cometre molts equívocs quan es posa al servei de "tot" sense restriccions ni controls. M'ha passat. Cura d'orgull a canvi d'humilitat.

Sort que hi hagin periodistes investigadors com la Marisol Roldan i el seu germà José Antonio, a qui el seu anhel per dilucidar misteris no els entela la lucidesa racional precisa que van utilitzar tant notablement en el cas del cercle del camp de Vacarisses, essent ells els primers en detectar el possible frau. Gràcies amics per la vostre tasca en aquest tema i a "Años Luz", i també per la informació de darrera hora que heu tingut la gentilesa d'enviar-me.

En un món tant agressiu ha fet falta també, que una coneguda marca de begudes alcohòliques, utilitzés un logotip amb reminiscències Maies i optés per imitar els "Cercles de les Collites" per estampar-lo en llocs ben escollits, com si realment hagués aparegut de la nit al dia, com els autèntics "crop circles". Pura i rebuscada publicitat subliminal i enganyosa, pel llançament d'un producte comercial. També s'ha utilitzat burdament la ufologia per qüestions similars. El propietari del camp de Vacarisses, amb qui em vaig topar en una de les visites al lloc, ens va advertir, a mi i a qui m'acompanyava: "No us hi capfiqueu, això és un espot publicitari..." Jo no m'ho podia creure, amb la meva bona fe... Però era veritat el que ens deia aquell home !

Sóc amic de la sinceritat i tal com ha sigut ho dic. Si he contribuït amb l' "entrada o post" que he borrat, a l'engany o il·lusió d'algú, demano disculpes. De vegades hom voldria arribar on "encara" no es pot. He sigut víctima d'un engany i jo mateix he enganyat als meus lectors. La próxima vegada, -perquè no penso llançar la tovallola-, us prometo que aniré molt més en compte. Els entrebancs són experiències que ens ajuden a créixer .

Encara que també dic que l'excés de prudència impedeix, a més d'un, aquest tant necessari creixement. Cal cercar l'equilibri, i aquest no està en l'excés ni en la carència. Es el terme mig regulat per la Consciència. Dificilot però no impossible.

ELLS, Els de Dalt, em donen la força necessaria per remontar la situació viscuda, bo i aprenent la lliçó que, sens dubte se'n desprèn. Aquesta és per a mi l'autèntica

COLLITA DEL CERCLE...

Una abraçada !

Manuel Luis Tatjé

manueluistatje@hotmail.com