UN SOMNI

Per aquelles bromoses raons oníriques que un no pot saber, al menys en el moment en que es produeixen els fets, resulta que em trobava amb el meu net, aparentment passejant per una carretera secundària o terciària, no asfaltada, en un lloc inidentificable, quan sobtadament varem sentir el clàssic soroll d'un avió, -semblava de passatgers-, volant excessivament baix per damunt dels nostres caps i, el curiós és que, al seu darrera el seguia a poquissima distància, un plat volador, que evolucionava en la mateixa direcció que l'avió. Nosaltres no varem fer cap comentari, però penso que d'una forma instintiva, vàrem sortir de la carretera, situant-nos al marge en una mena de "descans" i allà vàrem restar no sense la sorpresa del que haviem vist.

Semblava de nit, però no es veien estels. De cop, va tornar a aparèixer l'ovni , plat volador, que haviem vist darrera l'avió, ara tot sol, i per més sorpresa, es va situar exactament en la nostra vertical i a una alçada aproximada de 15 o 2o m. o potser menys. Tot seguit es va il·luminar la seva base i ens va inumdar, al meu net gran i a mi, en aquella intensa llum, la radiació de la qual notàvem en la nostra pell vivament, que ens cremava. Sé que mirava o havia mirat enlaire i veia damunt nostre aquella circumferència perfecta que era el plat volador, el centre de la qual era blanc intens i la reste d'un to més fosc, la part superior de la nau, que vàrem veure poc, era de color platejat.

Sóc incapaç de recordar l'estona que va durar aquesta situació. Més tard vàrem estar explicant la nostra experiència a persones (que tampoc puc recordar), i sé que jo li deia al meu net: " explica'ls el que notaves quan érem dins aquell feix de llum.." I aquest contestava:" gairebé em cremava la pell.."

El cert és que totes aquestes seqüències éren tant clares i reals, que em vaig despertar amb tota la vivesa d'aquelles imatges, completament desvetllat i costant-me molt, després, tornar a agafar el son.

Quan els somnis són tant clars i vius, malgrat la dificultat d'apreciar algun mínim detall, i deixen aquesta empremta tant profunda, que el record persisteix , hi ha quelcom d'un mateix " despert dins el somni", i en aquest àmbit de l'hiperespai, hi ha una "realitat" manifesta que es pot vincular o no, segons, a la realitat que en diem "vigília", que d'una manera molt personal i intransferible, cada un te d'interpretar, i que avisa, anuncia, dona consells si hom està prou alerta.

És aquesta una experiència no física, diguem-ne "onírica", que és per portar a la reflexió i tal vegada anuncia properes experiències ovni, en un moment en què arreu del nostre món, tornen a crèixer els albiraments, probablement perquè la "Presa de Consciència" que cal en aquests moments és imminent i necessària a nivell de tota la Humanitat.

Salutacions !!

Manuel Luis Tatjé

ABDUCCIONS

En la dècada dels cinquantes l'Stablishment nordamericà va entrar en relació amb una raça d'éssers vinguts de les estrelles, concretament els Zetes, també anomenats Grisos pel color de la seva pell, vinguts de Zeta Reticuli, que és un sistema binari d'estrelles localitzat a 39 anys llum de la Terra, està situat a la constel·lació Reticulum i hom el pot observar a simple vista en les nits més fosques. Degut a que està situat en l'hemisferi Sud, no es pot veure al Nord de la zona tropical. Aquesta raça va pactar amb els poderosos de la Terra, els seus interlocutors, de passar-los la seva avançada tecnologia, a canvi que podessin experimentar en el nostre món, tant amb animals com amb persones. Sembla que l'origen de la seva presència aquí era deguda a que el seu planeta d'origen s'extingia i no hi podrien viure gaire més. Per això van posar la vista en la nostra Terra, per la possible continuïtat i supervivència de la seva espècie. Els militars hi van posar les seves condicions, com ara que si intervenien un ésser humà no se'l danyés i que després, no recordés res del passat. Aproximadament la cosa va anar així. No sempre hi va haver una total fluidesa en les relacions entre els Zetes i els seus interlocutors humans, hi va haver moments de molta tensió, va haver-hi Ets. empresonats i fins i tot l'aviació va arremetre contra les seves naus. I, segons valoracions fetes en el seu moment per en Michael Wolf (*) els responsables de la conflictivitat no eren els Ets. sinó els mateixos militars amb els quals col·laboraven. Amb tot els "pactes" van tirar endavant perquè les dues parts tenien interessos mutus: d'una banda a l'Stablishment li interessaven les noves tecnologies ofertades per aplicar-les al seu programa de poder, i als Zetes, per la continuïtat i supervivència de la seva espècie, i segurament per acabar instal·lant-se al nostre món, i sense importar gaire els mètodes que s'empressin.

Cal fer esment aquí, que al mateix temps que es realitzaven aquests "pactes secrets" el propi Stablishment encapçalat pel General D.Eisenhower rebutjava un oferiment distint amb uns altres extraterrestres, aquests d'apecte similar als humans, rossos i parlant perfectament l'anglès en l'encontre que tingué lloc a la Base Militar de Muroc/Edwards i amb molts de testimonis. L'oferiment d'aquests altres era ajudar espiritualment i tecnològica la nostra Humanitat amb la condició preliminar del total desarmament nuclear. També, entre altres coses van "advertir" que no es fessin tractes amb l'altra raça extraterrestre... Cosa que no va servir de res, puig que van acabar, com s'ha dit, pactant-hi i desestimant el desmantellament nuclear que s'exigia com a condició.

A partir d'aquell moment van començar a ser abundoses les "abduccions" de moltes persones aïllades, a les quals se les sotmetia a tot tipus d'experimentacions i fins implantaments. El tracte d'aquests éssers, en una gran majoria de casos relatats pels propis abduits va ser sempre summament desagradable. En la mateixa època (anys seixantes) van començar d'aparèixer animals de granges amb tot tipus d'agressions i mutilacions d'òrgans i teixits, i ningú sabia a què atribuir-ho. Ara doncs, ja es pot endevinar quins eren els autors i també els motius d'aquests atropellaments consentits.

Això ensenya que no tots els Éssers vinguts de les estrelles han vingut amb les mateixes intencions i propòsits, i que mai no es pot generalitzar. Que hi ha els que no han dubtat gens ni mica en pactar amb els que han pactat, com també hi ha els que van oferir noblement el seu consell i advertiment, que si per aquelles "autoritats" va ser rebutjat, altres contingents humans més purs, si que els tenen en compte i en contacte. Res del que aquí es diu m'ho he inventat jo.

En cas que a algú li interessin aquestes pàgines de la ufologia, que la "oficialitat" ridiculitza i silencía, us recomano que amplieu coneixements llegint atentament les declaracions dels ja desapareguts Michael Wolf d'una banda, i de l'altra el Manifest-Document d'en Milton William Cooper. Per més facilitats cliqueu aquestes adreces:

Per saber d'en Michael Wolf i més qüestions:

http://www.drboylan.com/ (es pot traduïr la pàgina si us cal)

Pel Document d'en Milton William Cooper:

http://www.esquinamagica.com/ i tot seguit en l'apartat "TEMAS" cerqueu "Fenomenos Extraños" hi trobareu el que busqueu i més.

També hi ha moltes més adreces que podeu investigar.

Salutacions !

Manuel Luis Tatjé

EL CAMI


I la força
és dins l'Esperit,
inscrita
per l'Innombrable.
Misteri i evidència
alhora,
traspassa les capes
de la ment
i es deixa sentir
com un dolor al Cor
que la custòdia.

Després,
entre el silenci
i la quietud,
o la Música Inefable
de les Esferes,
hom pot trucar
la Porta del propi Cor
on el Pare-Mare,
l'Androgin Diví,
mostrarà el camí
fins el Sancta Sanctorum.

Un cop dins,
en aquella atmosfera
de Catedral Gòtica,
amb tots els matisos
i cadències de la Llum,
Àngels Solars
de la Muntanya Blava
del Septentrió: MONTSERRAT,
dialogaran amb aquesta
persona, que res no val,
indicant-li potser,
un cop més,
el Camí...


Manuel Luis Tatjé