EL CAMI


I la força
és dins l'Esperit,
inscrita
per l'Innombrable.
Misteri i evidència
alhora,
traspassa les capes
de la ment
i es deixa sentir
com un dolor al Cor
que la custòdia.

Després,
entre el silenci
i la quietud,
o la Música Inefable
de les Esferes,
hom pot trucar
la Porta del propi Cor
on el Pare-Mare,
l'Androgin Diví,
mostrarà el camí
fins el Sancta Sanctorum.

Un cop dins,
en aquella atmosfera
de Catedral Gòtica,
amb tots els matisos
i cadències de la Llum,
Àngels Solars
de la Muntanya Blava
del Septentrió: MONTSERRAT,
dialogaran amb aquesta
persona, que res no val,
indicant-li potser,
un cop més,
el Camí...


Manuel Luis Tatjé