L'ARCANGEL MIQUEL

MANRESA 1345: LA MISTERIOSA LLUM QUE VINGUÉ DE MONTSERRAT...
Al·legoria de la Llum i l'Aigua en un dels pilars del Pont de l'Estació de Manresa

Cada 21 de Febrer la ciutat de Manresa commemora un nou Aniversari de "La Misteriosa Llum. Aquella que l'any 1345 i provinent de MONTSERRAT, va penetrar a l' església del Carme distribuint-se entre l'Altar Major i els laterals davant la sorpresa i l'estupor generals. Aquell portent, al voltant del qual es resolgué un problema que preocupava des de feia molt de temps: la construcció de la Sèquia per portar l'aigua del riu Llobregat fins al terme de Manresa per tal de mitigar la terrible secada amb que la manca de pluges fuetejava aquestes terres de la Catalunya Central. Obres de construcció que el bisbe de l' època Galzeran Sacosta no deixava passar per les seves terres. Prohibició que la necessitat feu que no fos escoltada i que va comportar l'excomunicació dels consellers i els constructors així com també el tancament de totes les esglésies.

Així les coses, de les altures va arribar la "solució" car l' Església Catòlica "va voler veure" en el prodigi de la LLUM la "intervenció de la Santíssima Trinitat". El cas és que, en el mateix any de 1345 va morir el bisbe Galzeran i el seu successor en Miquel de Ricomà, que va ser designat pel Papa, va signar una Concòrdia amb la ciutat de Manresa i va alçar les penes imposades pel seu antecessor , atorgant permís per la continuació de la Sèquia que va arribar, per fi, a la ciutat, quaranta anys després del començament de les obres.

Així, en el moment àlgid d'aquest conflicte, va succeir que una Llum misteriosa procedent de MONTSERRAT, arribava fins l'Altar de la Santíssima Trinitat. El fet va ser enregistrat el 13 de Març del mateix any pel notari manrea en Pere de Bellsolà, que va recollír la declaració de vuitanta persones veïnes de la ciutat que havien presenciat el prodigi.

Prodigi, que es va interpretar com el "vist i plau diví" per la continuació de les obres. Hom diu que les campanes de les esglésies de Manresa van alçar el vol sense que ningú les toqués, i que molta gent es va acostar a l'Església a arrel del "Miracle".

El fet, va quedar indisolublement lligat a l'aigua i així és en l' imaginari popular commemorant-se cada any des d'aquell llunyà segle XIV fins avui, com a Festa Major d'Hivern. Amb el pas dels anys ha donat lloc a una bella festa que porta per títol LA FIRA DE L'AIXADA, on es recrea, cada vegada més i amb millors elements de perfecció la "Manresa Medieval", on en el transcurs dels dos dies que dura, es fan diverses representacions del "entredit de la Sèquia" amb la presència de tots els seus protagonistes i segellant-se la festa, com no podia ser d'una altra manera, amb una també virtual recreació de l'arribada de la MISTERIOSA LLUM. Aquesta representació del fenòmen lumínic es fa de nit, encara que, en la realitat, va succeir a plena de claror de dia, tal i com ho diuen els "Goigs de la Misteriosa Llum", que cada any es canten a l' esmentada església del Carme en l' Ofici Solemne que simbòlicament presidenix molts anys el Pare Abat de Montserrat.

Com a manresà, tota la meva vida ha estat associada a aquest fet misterios i a la seva tradició. Per això dic que poques ciutats com Manresa tenen el privilegi de celebrar un vertader esdeveniment OVNI (com segurament seria qualificat avui) del segle XIV, i que del bon resultat del qual, encara avui dia apaivaga la seva set aquesta ciutat(també amb una sequera galopant).

I de MONTSERRAT havia de venir aquella LLUM resplendent, d'on sempre hi ha hagut sihnes de LLUM i fins de SO, com quan es va trobar en el fons d'una gruta la Verge de MONTSERRAT on a part dels llums que es movien per dalt del cel també es van escoltar càntics com d'àngels... La tradició popular, de vegades, és la poesia de la història, i ens explica detalls i situacions que la "història" en majúscules tem de tractar. MONTSERRAT és doncs, com sabem, una font de llum inesgotable susceptible d'arribar al més fons de l' ésser humà que la vulgui conèixer i, com es demostra, existeix una rica tradició espiritual, esotèrica i ufològica per vivenciar, hi és latent...

I en l'etapa actual, que arrenca dels anys setantes, els Onces de Cada Mes, segueixen aportant al món, mes rera mes, noves experiències, albiraments, encontres i diàlegs oberts sobre les manifestacions de llum, que tenen com a referent singular la Muntanya de MONTSERRAT i l'esplanada on es reuneix la concurrència al voltant d'en Lluis Josep Grifol, el seu indiscutible creador.

Salutacions !!

Manuel Luis Tatjé

FOTOGRAFIA DE MONTSERRAT, UN COP ANALITZADA:

LA FOTO ORIGINAL

Fotografia realitzada el passat dia 31 de Gener enmig d'un reportatge molt més ampli i ignorant totalment, abans de fer-se, la presència de l'objecte que posteriorment s'hi va descobrir i que, amablement ha analitzat Rossana Tejeda López de la Pàgina Web "El Durmiente de Orizaba" a qui se li ha agraït la tasca feta.

Manuel Luis Tatjé

SENZILLAMENT, COMPARTIR...

Quan son experiències personals i en solitari, les que es volen compartir, es presenten alguns dilemes dignes de ser aclarits abans que algú s'avanci i l'erri amb bona o mala consciència. Això succeeix, com dic, quan son experiències personals en solitari, és a dir, sense més testimonis que la pròpia vivència d'un mateix. En aquest terreny, -com en tots els de la vida-, he de confessar que detesto la mentida i advoco sempre per la sinceritat; d'altra banda no escric ciència ficció, i si comparteixo les vivències que em son donades o que puc assolir, és per ser fidel a aquests anhels solidaris, humans, i per mi, essencialment espirituals, que existeixen en tot ésser humà, que son per créixer, i valgui la repetició, per compartir-los mútuament. Res més no em mou a l'hora de dir el que sento quan escric, ja sigui un relat, una experiència pròpia, un poema, una música o una fotografia.

El passat 31 de Gener, ja ben fosc, estava en el "meu" solitari lloc d'altres vegades, contemplant incansable el massís de MONTSERRAT, amb tants matisos que mai no es veu igual. Des de les siluetes retallades de tota la serra, que ofereixen rostres diversos i fesomies de tot tipus: jo hi he localitzat, des d'un angle precís, el rostre d'en Richard Wagner, amb la seva tipica boina, o la faç d'un sacerdot Maia, amb la seva boca oberta de vocalitzar un "mantram de saviesa", un guardià egipci o el Txac Mool, una replica de la famosa escultura Maia, i infinites coses més de la rica i antiga cultura esotèrica i també la popular. La mola fosca i majestuosa de la Muntanya Sagrada, emergint damunt el paisatge i perfilant-se en la cel·listia: Allà on ELS DE DALT, -com els diem-, manifesten els seus traços, l'indret màgic impactant, pol d'atracció de tantes persones, on es produeix el Contacte Mental Visual, que com és sabut, tothom pot comprovar a l' "Esplanada dels Onzes", mes rera mes en nodrits grups.

Contemplant, com dic estava, amb les meves cabòries, aquell panorama d'èxtasi, fent-me preguntes, fent preguntes a l'atzar, a ELLS, sense resposta. També feia pauses intentant no pensar per fer callar la sorollosa ment. I, finalment, tornant a pensar que no veuria res aquell vespre. Quan de cop, a la dreta sobre el meu cap, veig un "estel" molt lluminós, un "planeta", vaig deduir. Però no ! S'estava movent de Sud-Oest a Nord-Est pausadament. Es va anar acostant en la meva direcció, però a mida que s'acostava, i quan va estar damunt la meva vertical, vaig poder veure que no era un punt lluminós sol, sin quatre enormes llums enganxats entre si. Era força gran i compacte, i la lluminositat completament blanca que desprenia era extraordinària. Es movia lentíssim, la qual cosa va fer que el podés veure molt bé (no vaig recordar-me de la camera digita que portava al cotxe: el que son les coses !). Quan es va haver apartat de mi una cinquantena de metres, -sempre lentíssim-, no vaig sentir cap soroll (com esdevé amb els avions quan acaben de passar) ni abans, ni durant, ni després no vaig sentir un altra soroll que no fos el de la meva pròpia respiració; ja entrat en la vertical boscosa del lloc, va apagar el llum en dues fases ràpides: 1- El gran resplendor es va abaixar, quedant reduït a una mínima expressió, i 2- Apagat totalment. La nit era esplèndida i clara, de manera que jo contava disfrutar molta més estona d'aquell formidable albirament, en la seva fase d'allunyament. Però no, "van apagar els llums", al menys per mi, i va desaparèixer de la meva visió. Aquest, per mi, va ser un factor impressionant.

La meva humana deducció és que realment ELLS van fer una passada molt lenta per deixar-se veure i confirmar, una vegada més, que saben molt bé el que passa per les nostres ments. El meu estat va ser el d'una intensa alegria i, com en alguna altra inoblidable ocasió, els vaig estar agraïts.

Salutacions !

Manuel Luis Tatjé