EL GRAN REPORTATGE SOBRE ELSONZES A MONTSERRAT
Es realment una pena la capacitat de "síntesi" (si d'això se'n podés dir veritablement "síntesi", al menys en alguns casos) que s'exigeix a alguns periodistes joves que posen, tanmateix, fe i ànima -per dir-ho així-, en el seu treball, per fer arribar als oients de la ràdio (en aquest cas) en un termini màxim de 10 minuts i 16 segons una "notícia" com els fenòmens de Montserrat al voltant dels dies 11 de cada més, on es fa una observació col·lectiva del firmament a la recerca d'o.v.n.i.s i llums diversos que hom hi ha pogut veure al llarg dels anys i, de vegades, l'establiment d'un contacte, i alhora s'hi fa una reunió oberta i lliure amb la participiació de tots els assistents, on cadascú hi diu la seva i, sovint, sorgeixen diàlegs prou interessants.
Aquest és el cas que jo vaig viure de prop en la persona de David Jobé redactor de RAC1 (El Món de RAC1) que va venir el passat dia 11 de Maig del 2007, al Restaurant El Bruc, per tal de fer una entrevista o taula rodona a uns quants (jo em conto amb ells) dels més veterans assistents a la reunió dels 11 a Montserrat, per descomptat amb en Lluís-Josep Grífol al davant, i personalitats com en Gerard Alcázar, Joan Font, Neus Fontanals, Maria-Àngels Casals o Josep López , que d'una manera impensada va fer una foto de la serralada on hi surten nogensmenys que 4 o.v.n.i.s.
Òbviament en David Jobé, el reporter, venia per primera vegada i amb una total ignorancia sobre el tema (al menys així ho va assegurar), a "cobrir" tot això que passa els 11 a Montserrat. Per la meva part sempre em va semblar una persona respectuosa i seriosa, amb ganes de fer-ho bé. I les preguntes que ens feu en la roda d'intervencions, sempre em van semblar força lògiques. El trist i lamentable és que gairebé més d'una hora d'intervencions i de diàleg s'hagi de col·locar en una cotilla de 10 minuts i 16 segons, contant la presentació, les musiquetes amb que ho guarneixen, afegint-hi l'opinió aleatòria del públic assistent a l'explanada.... Però sobretot amb el brillant fermall que "dues de les agrupacions d'astrònoms més influents de Catalunya creuen que els ufòlegs de Montserrat, no tenen cap credibilitat..." No van voler que els gravessin fent aquestes declaracions per "por que se'ls relacioni amb els ufòlegs de Montserrat", literalment diuen que el que passa a Montserrat, "és una gran mentida".
Les pobres paraules d'aquestes dues agrupacions d'astrònoms - amb qui mai discutirem l'indiscutible -, cauen en el vuit més estrepitós de l'intel·lectualisme racionalista, tancat en les seves pròpies frustrants limitacions, incapaç de poder comprendre i, en última instància, acceptar altres arguments que no siguin els seus. Com parlar amb gent així d'espiritualitat, posem per cas ? Aquest és un mur de la mateixa mena que el que va topar Galileu Galilei i que li feu pronunciar el cèlebre "e pur si muove !" Menys mal que aquestes dues agrupacions astronòmiques no influeixen la majoria de catalans que anem als 11 de cada mes a Montserrat amb una visió oberta i, encara que molts no els ho sembli, amb esperit dialogant i crític !
Amic David Jobé, malgrat tot, felicitats pel teu treball i pel teu esforç, he de suposar, també, que no tot depèn de tu, ja que feu un treball d'equip, i això sempre condiciona tant en sentit positiu com negatiu. En aquest reportatge hi sortia sobrant això, que a aquestes alçades ja sabiem de les "dues agrupacions astronòmiques més influents de Catalunya", i en canvi, hi mancaven més paraules de les moltes que vam dir a l'Hotel d'El Bruc. Mai no m'he fiat massa dels que van de "neutrals": o et mulles, o be estàs "servint altres interessos". N'hi ha que això ja els hi està bé. Però sempre queda una "rau-rau", no ? També depèn dels temes. Ben segur que el tema dels "Onzes a Montserrat" és un pobre tema o un tema menor per RAC1. Però no patiu ! Ja hi estem habituats i, en el fons, sabem molt bé amb qui ens les havem...
Manuel Luis Tatjé
