2008-10-17

FAISONS DEL CONTACTE
Cal ser sever amb un mateix i conèixer-se "el suficient" com per deduir "sense errors" la veracitat d'un missatge, telepàtic, per exemple. En la nostra ment hi existeix molta il·lusió i molt desig que ens poden trair. Un equívoc en aquest sentit pot conduir - i ha succeït prou vegades -, a l'auto engany i, successivament a l'engany dels altres.
És molt important per un mateix , "rebre contactes i missatges" a títol personal, com sens dubte també ho és "tenir" albiraments OVNI en solitari. Encara que una cosa i l'altre, invariablement van lligades a la credibilitat dels que després ho sabran, o als que més endavant es comunicarà allò que s'ha viscut.
Les experiències personals sempre tenen una component de "fe" per part dels que reben la notícia. De vegades pot ser que acceptin el que se'ls explica perquè ja coneixen la persona i saben de la seva honradesa i sinceritat, però la majoria de les vegades pot ser que es quedin amb un dubte velat, encara que no ho diguin...
Paral·lelament, i per això són tant importants, les experiències en grup, o fins i tot de grups grans i heterogenis, com succeeix a l'Esplanada dels Onzes a MONTSERRAT. Una de les raons és que els albiraments són compartits per una majoria de persones, i això poques vegades és una mera il·lusió: Es un fet concret i precís.
És clar que també hi ha els més recalcitrants, que malgrat que hagin presenciat un traç intel·ligent de baix cap a dalt o en forma de corba, seguirant dient que ha sigut un "estel fugaç" d'acord als seus cánons arcaics. Però be, persones tant closes davant el que és evident no ens interessen, allá elles amb els seus dogmes. Llum sobre MONTSERRAT- foto MLT-Oct-08
Les experiències compartides ens ensenyen a descobrir realitats que hi són, i no es tracta d'al·lucinacions col·lectives. Al menys no es tracta pas d'això a l'Esplanada dels Onzes, i com diu molt be en Luís José Grífol, de cap faisó les reunions lliures dels Onzes haurien durat tants anys, i seguirien tant vigents avui, si el que hi succeeix no fos l'evidencia d'una realitat compartida per milers de persones al llarg dels anys.
És "treball personal" de cadascú el propi auto control d'un mateix en relació al fet del contacte i de l'albirament. I hom és lliure, evidentment, d'aprofundir per si mateix aquestes experiències i "la forma d'anar a elles". Per la meva part, sempre he cregut i practicat, que cal anar-hi amb serenor, senzillesa, humilitat, i en general, amb un "estat adequat de Consciència". Per quina raó ? Doncs perquè la superior condició de les Entitats amb les quals hom preten de "contactar" així ho exigeix.
La Consciència comú dels humans, lamentablement, no està a l'alçada en que li correspón, tant és així, que és com si estés "adormida", no per si mateixa, sinó perquè ho fem pràcticament tot amb la "ment subjectiva". Així es pot dir que l' "Ego tapa la Consciència". Aleshores pel que fa a l'espiritualitat, el transcendent, també pel "contacte" amb els Superiors Desconeguts, cal disminuir o minimitzar l'Ego perquè tingui total preponderancia la Consciència. Això s'aconsegueix mitjançant la Meditació ben practicada i amb una certa constancia i disciplina. Això és lliure, i com tot en la vida, no són més que opcions que hom fa per tal d' "arribar a metes".. També cal tenir en compte que no tothom vol això i potser buscaran altres formes, altres camins, per mi més incerts, però no per això menys respectables. Tal volta només vulguin passar una estona agradable mirant les estrelles. Perquè no ? No tothom s'auto exigeix de la mateixa faisó...
He volgut parlar d'això perquè crec que per abordar el tema del "contactisme", per comprendre'l, cal passar pels paràmetres que he esmentat, de forma seriosa i objectiva, doncs per mi no és cap forma de "passar el temps", ni cap joc estúpid, encara que sempre alguns incauts s'obsessionin en veure'l així.
Per la meva part estic disposat a escoltar i a compartir opinions i comentaris (sempre respectuosos) que tendeixin, naturalment, a enriquir i afavorir l'apropament conscient a la superior realitat d'ELLS, els Senyors del Cel que es manifesten a MONTSERRAT, i que alhora siguin "pedagogia" pels moltíssims interessats que mou aquest tema.

Salutacions fraternes !

Manuel Luís Tatjé