PELEGRI DE LA LLUM...

No cal estar adscrits a cap "fe" determinada, a cap religió concreta per sentir a dins propi, aquesta Espiritualitat intrínseca, instal·lada dins l'ésser humà des dels llunyans orígens, com un món propi ple de sentiments purs i elevats, solidaris amb tota la VIDA de l'Univers. Es això que ens fa sentir ciutadans del Cosmos incommensurable, amb aquell AMOR monumental que a tots ens agermana, amb aquell vincle innat que és en tota Llavor de VIDA sense excepció.

L'Espiritualitat que tothom guarda en el més íntim del Cor, morada evident de l'Essència de l'home, indica el seu orígen eminentment solar i estel·lar, amb aquesta Saviesa organitzada, - on tot just el científic humà s'aboca -, inscrita en el meravellós llenguatge de l'ADN però també en la particular constitució Física, Mental i Espiritual en la que s'ha dotat l' ésser humà de diferents cossos vibracionals i energètics, que només pot utilitzar en llurs àmbits o plans corresponents; malgrat que l'home d'avui coneix poc la seva anatomia oculta i, en conseqüència és poc pràctic.

Des de l'Espiritualitat profunda i laborada hom pot accedir a uns "coneixements" que la ciencia convencional del nostre món, també va trobant paral·lelament, ancara que lentament.

El dia que l'home de la Terra sigui capaç de fusionar Espiritualitat i Ciència, la Humanitat haurà aconseguit la vertadera Gnosi, el Coneixement Integral. Mentrestant cadascú va per diferent camí, i encara que vagin paral·lels, - com és sabut -, encara que s'ajuntin mai no es troben.

L'home però, segueix tenint dins seu "la clau". Evidentment només la farà servir quan es decideixi.

Que ningú senti temor d'expresar la pròpia Espiritualitat, encara que sigui davant dels intel·lectuals "obtussos" del racionalisme més escèptic: ells també tenen "la clau" però la ignoren.

Amb tot, algún sector de la Ciència està canviant malgrat els que no ho voldrien...

El dijous passat dia 2 d'Octubre estava contemplant el cel estrellat, molt a prop de MONTSERRAT, a Marganell amb el meu bon amic i veí Gabriel Granados, i conversàvem i fins demanàvem a ELLS humilment, respostes a les nostres inquietuds. Vaig fer esment d'aquest gran científic mundial que és l'Stephen Hawking, que pateix des del 1963 una esclerosi lateral amiotròfica, malaltia degenerativa que atrofia progressivament els seus músculs i que el manté en una cadira de rodes. No fa gaire va pronosticar que "sería difícilment evitable, en els pròxims cents anys, una catàstrofe planetària que pot fer inviable la vida de l'espècie humana a la Terra" va ser en el transcurs d'una conferència, en la seva visita a Santiago de Compostela, on hi va anar per recollir un premi i on va ser qualificat de "PELEGRI DE LA LLUM". Mentre jo feia tota aquesta explicada, parlant d'en Hawking, una curta però precisa senyal es va produir al cel, a la meva esquena, en Gabriel però, la va poder veure impressionat. Ens havien corroborat les certeres paraules d'un savi del nostre temps, que a la Catedral de Santiago va fer una invocació desde la seva condició de "pelegrí de l'Univers demanant que "S'OBRI EL COR A L'ESPERANÇA, LA JUSTÍCIA I L'AMOR". Ben segur que aquest gran físic anglès, a més del seu enorme bagatge, ha trobat "la clau" en el seu interior...

Tots portem similar missatge còsmic dins el Cor: Uns l'escolten, altres no. Quan s'escolta per primera vegada ja no s'abandona mai més i ens capacita molt més per aproximar-nos a ELLS: Els ELOHIM de MONTSERRAT !

Salutacions fraternes !

Manuel Luis Tatjé