AGOST 2.007: 14 TRACES OVNI..!

GRÀFIC DE LLUÍS JOSEP GRÍFOL

En Agost i de vacances a l'esplanada dels "ONZES" no hi cabia, com es sol dir, ni una agulla. Era una nit fresca i nítida d'un avançat Agost canviant. La volta estrellada lluïa plenament i absoluta la seva còsmica magnificència. I cal dir que no és que això, hagi de ser, condició imprescindible per veure "traces-ovni", perquè aquestes, com és obvi, no necessiten del cel estrellat, sinó que en la nit més tancada, fosca i tenebrosa, bé que s'han manifestat. Però no era aquest el cas d'aquest 11 d'Agost, dia abans de l'entrada de les "llàgrimes de Sant Llorenç", cometes que gairebé en massa travessen la nostra atmosfera i que són molt esperats per tots els afeccionats, el cas d'aquest 11 era, doncs, l'escenari d'una nit majestuosament il·luminada, com dic, on el nombrosíssim grup de gent, vingut d'arreu de les contrades, es va emocionar diverses vegades, davant les "manifestacions ovni" que sovint corroboraven les afirmacions i explicacions diverses, del diàleg que l'expectant rotllana a l'entorn d'en L.J.Grífol, i altres companys, havia format ansiosa de viure i de veure una gran manifestació lumínica.

La heterogeneïtat del públic assistent quedava difuminada, com s'ha demostrat ya moltíssimes vegades, en pro d'aquesta espera vibrant, per veure aquests "Elohim Primigenis", "Superiors Desconeguts", "Vigilants i, fins Guardians" amatents del nostre món, que segueixen manifestant-se en l'entorn sagrat de Montserrat i la seva singular geografia magnètica des de temps immemorials, per bé que aquesta reunió actual ha complert els trenta anys d'assiduitat.

Fins catorce traces OVNI es van poder comptabilitzar en el conjunt d'aquest 11 d'Agost, amb una admirable variabilitat de colors, que van des del maragda, blau, vermell fins les platejades amb caps grans i brillants, i descrivint les més curioses traces rectilínies, en llocs del firmament, prèviament sol·licitats o amb la seva aparició instantània.

La indubtable consolidació d'aquesta trobada mensual, a través de tants anys ja, reafirma, confirma en si mateixa l'absoluta veracitat del que allà succeeix, sobretot quan hom fa aquest exercici tant bell i positiu, que és ser netament humils davant el poder del desconegut i procurant, sense prejudicis i preconceptes, CAPTAR EL MISSATGE QUE CONTINUAMENT S'ESTÀ DONANT ALLÀ...

Una abraçada !

Manuel Luis Tatjé