Pintura a l'Oli de Lluis Josep Grifol
DE MONTSERRAT...

Dotze ermites tenia

la Muntanya Blava,

s'aguantaven dalt les penyes

i a la vora dels barrancs,

Homes Sants hi meditaven

ben lluny dels brogits del món,

entre dejunis i silencis,

nits il·luminades i resplendents,

amb els Cors inflamats

vers l'Orient, i aurores enceses,

pregaven a recés dels vents ..!

Tot l'àmbit era com un encens,

perfums dins un Temple ideal,

l'èxtasi que els ermitans assolien,

els portava a l'Altre Món, i així,

sovint la conversa mental eixia,

amb Éssers amb Cos de Llum,

que el seu saber excels abocaven,

dins d'aquells Homes rectes ,

que la disciplina de ferro colrava,

amb Compassió, llàgrimes de sang

i aquella fe laborada, sense temps..!

Quan a la matèria tornaven,

eren Homes d'Aura Fulgurant,

foc astral a les entranyes, Savis,

capaços de guarir les ànimes

dels pelegrins humils, que fins a ells,

s'tansaven cercant aixopluc

per l'esperit, i aquella energia especial

que te la Muntanya, i que ells,

com ningú, dirigien amb Amor...

Força que modelava llur rostre serè:

Un cant de nova Humanitat..!

Espai misteriós de les dotze ermites,

empremtes eternes, màgia permanent,

quan avui el Missatge, fet traços de Llum,

als més humils arriba contundent,

els ulls s'humitegen de joia, i tot vibra,

cobra Vida i el record es fa patent,

i el gran cel estrellat mostra totes

les seves llumeneres, però cap no és,

com les que aquí es manifesten, i es fan presents,

de Montserrat a tota la Humanitat,

a tot l'Univers conegut i desconegut..!

Salutacions a tots !!

Manuel Luis Tatjé-