D'AVIO RES DE RES !!

EXPERIENCIA A L'ESPLANADA DELS "ONZES"A MONTSERRAT s'hi donen experiències col·lectives, però són també moltes les individuals o amb poques persones. I aquesta és l'experiència que va viure, junt amb un amic seu, en Gabriel Granados, molt assidu dels "Onzes" de cada mes i bon coneixedor del tema, en l'esplanada dels albiraments, lloc on, segons ha manifestat ell mateix alguna vegada, li agrada d'anar també sol o acompanyat per tenir les seves pròpies vivències i reflexions.

Així doncs, un capvespre d'aquest mes de Maig, va pujar fins l'esplanada dels "Onzes" amb un amic seu, amb la intenció de fer pràctiques de percussió amb el "iembé", i a més dedicar pensaments i atenció als designis "Dels de Dalt".

Així ho explicava ell mateix: " Quina va ser la meva sorpresa, que quan vàrem acabar la sessió, encara amb la claror del capvespre, una bola de llum blanc-platejada, va aparèixer per darrera la Muntanya, per la dreta ! Era una llum molt intensa, fins i tot vaig arribar a pensar que era un avió, però quan va passar per damunt nostre, em vaig adonar que d'AVIO RES DE RES !! Semblava com si fossin tres llumetes de gran intensitat juntes. De sobres saps que quan un avió et passa per sobre, ja li veus els llum anticol·lisió... Y això, fos el que fos, no els portava !! Tampoc emetia cap soroll. Quasi al final del trajecte, va fer un lleu gir cap a la dreta, per desaparèixer, finalment, rera d'un núvol... Amb quines ganes vaig tornar a tocar el "iembé", encara avui em fan mal les mans !! No cal que et digui l'emoció que se sent quan es manifesten d'aquesta manera, veritat ?"

Aquest va ser el "mail" emocionat que em va enviar en Gabriel i del qual jo em vaig

congratular reenviant-lo també a altres persones que sabia bé com s'alegrarien de la seva joia. Alhora, i a través d'aquesta experiència, vaig rememorar, com no podia ser d'altra manera, algunes experiències personals d' aquestes, que no s'obliden en tota la vida, i que només es poden explicar als amics de veritat, als que estan "en ona permanent", als que, d'alguna manera estan "tocats" per aquestes inquietuds i anhels. Són vivències que, sovint, ajudan a trobar-se a un mateix, i a constatar, una vegada més, que ELLS són aquí, segurament amb elevades missions que no podem imaginar...

Totes aquestes experiències, són esperons en el camí, estímuls davant d'un món en extrem racionalista i amb una malaltia anomenada escepticisme, per continuar endavant vers l'albirament i el contacte.

Felicitacions al Gabriel i al seu amic pel bell obsequi de que van ser objecte !!

Fins molt aviat, amics !

Manuel Luis Tatjé

manueluistatje@hotmail.com