LLUMINÀRIES DE MONTSERRAT: AHIR I AVUI...

A dalt a l'esquerra Ignasi de Loiola i a la dreta el Papa Joan XXIII, tots dos van fer, en el seu moment aquest camí (a la foto) mil·lenari de Montserrat a Manresa i experimentaren personalment aquest enclavament que rep tota la influència de la Muntanya Sagrada...

UNA MICA D'HISTÒRIA

L'antic camí de ferradura de Montserrat a Manresa pasa pels peus de "La Calsina", l'antiquissim caseriu, que ja s'alçava juntament amb altres importants de la zona, com per exemple el de "Riusec", l'any 797 quan van ser expulsats definitivament els alarbs, que des de feia més de quaranta anys ocupaven el castell Marro, situat per sobre d'aquest camí esmentat. Es diu que l'Emperador Carlemany va començar la reconquesta de Montserrat, des d'aquí, obtenint la victòria en els plans. Per celebrar l'efemèride feu vot d'alçar allí, en el lloc mateix de la batalla, el temple de Santa Cecília, així la Muntanya de Montserrat va deixar de ser "castrense" passant a ser "monàstica". Mentre tot això passava, encara no havia estat "trobada" la Imatge de la Moreneta, que seguia amagada en el fons d'una Cova situada en un penya segat per sobre del riu "Rubricatus": el Llobregat, ben resguardada de les ires de la guerra...

No fou fins al 880 (només en fa 1.128 anys !) que els pastors del caseriu de "Riusec", que sortien cada dia a la muntanya, des del nord vers al migdia, amb remats de cabres i vaques, i que eren set, un dia del mes d'Abril a la posta del Sol, retornant a "Riusec" en un meravellós dissabte de Primavera... Així ho explica Agustí Esclasans en el seu llibre "MONTSERRAT (Proses)": "De sobte, la Naturalesa al seu voltant, va semblar cobrir-se d'un vel estrany de músiques i perfums. Les estrelles corrien pel cel de l'una banda a l'altra de la Muntanya, formant corones i ramells d'espurnes d'or i d'argent. Dels penyalars eixía una mena de celístia desconeguda, com si la Lluna s'hagués enfonsat timbes endintre".

Aquest fenomen es va repetir en diferents dies i va acabar per senyalitzar el lloc, on entre esbarzers, hi havia l'entrada a la Cova on estava amagada la Verge de Montserrat. En les jornades dels "Onzes" de cada més va ser rotundament confirmat, que van ser ELLS, els Senyors del Cel, els quins van mostrar amb les seves llums, l'entrada de la Cova als pastors i acompanyants. Els fenòmens de llum que van precedir la trobada de la Imatge Venerada, avui i des de sempre, es segueixen produint a Montserrat. Si he volgut destacar una mica el context històric, és perquè es tracta, precisament, d'aquesta zona de "La Calsina", d'aquest camí de ferradura, que ha estat recorregut al llarg dels segles, per homes prominents com ara Íñigo López de Recalde, més popularment conegut com Ignasi de Loiola, que el va recorre el S. XVI dirigint-se a Manresa, on també va ser conegut com "l'Home del Sac", degut al seu hàbit humil. Aquest gran místic i sensitiu que fou Ignasi, conegué i s'omplí de les forces i vibracions profundes que emanen de MONTSERRAT.

Quatre-cents anys després, sobrepassant la meitat del S. XX, un altre gran home, Angelo Giuseppe Roncalli, el 1954, quatre anys abans que el Conclave Romà l'elegís Papa Joan XXIII, aprofitant una visita a Montserrat, va seguir també aquest camí de ferradura esmentat, per tal de captar personalment i impregnar-se de totes les vibracions del lloc, seguint els passos d'Ignasi de Loiola vers la Cova de Manresa on aquest darrer hi tingué les seves principals revelacions .

Joan XXIII, el Gran Papa que va tenir contactes amb un Esser Lluminós tripulant d'una nau. Els fets varen succeir en la Residència Papal d'Estiu de Castel Gandolfo, el 1961, i els va revelar el secretari i assistent papal, 20 anys després de la seva mort, a un setmanari anglès...

Així es relata en la "Pagina Oficial de Dante Franch" (a la que tothom pot accedir): Narra l'assistent: "El Papa i jo estàvem caminant a través del jardí , una nit del mes de Juliol del 1961, quan vam observar per sobre dels nostres caps una nau molt lluminosa".

Era de forma oval i tenia llums intermitents d'un color blau i ambre. La nau va semblar que sobrevolava els nostres caps per uns minuts, per després aterrar damunt la gespa, en el costat sud del jardí.

Un ésser estrany va sortir de la nau: tenia forma humana, a excepció del seu cos que estava voltat d'una llum daurada, i tenia les orelles més allargades que les nostres. Sa Santedat i jo, ens vam agenollar. No sabíem el que estàvem veient, però vam saber, que el que fos, no era d'aquest món; per tant, havia de ser un esdeveniment celestial... (Podeu continuar aquesta interessant lectura en el lloc esmentat).

Pocs dies abans de morir, Joan XXIII va rebre un misteriós Missatge de mans del Gran Contactat George Adamski.

En la propera entrada us presento una nova panoràmica del lloc de "La Calsina" i els seus entorns, on s'em va obsequiar fotografiant, el passat 28 de Desembre, tres OVNIs, dos volant junts i un tercer solitari, els podreu veure amb les fotos augmentades, amb negatius i tractades amb filtres.

Us abraça !

Manuel Luis Tatjé