MONTSERRAT

DE

L'ESPERIT

Es en la nit serena i estrellada,
que Llums tracen l'esperança,
per entre la celístia que plana
sobre aquesta serralada imponent...
És com si una atraient força magnètica,
designés aquest ampli espai, fent-lo
tant especial, tant proxim als homes,
aturdits cercadors inquiets d'Allò més íntim.

A Montserrat s'atura el temps humà,
quan hom hi és i passeja, i es deixa
portar per la seva força espiritual,
penetrant, com una benigna boira,
entre les esculpides formes del seu rocar...
Oh, Montserrat ! Enorme Manantial
de Saviesa Còsmica, que a tots calma,
i a cada un per la set que te...

A Montserrat, el vent porta remors d'eremites,
de quan aquests campions de la solitud,
l'oració i la meditació, ocupaven les altes
quietuds de la muntanya: Sol, ocells, brisa, estels...
Aquelles Ànimes que feien penitencia
i pregàven pel món fins al darrer sospir,
del silenci i la contemplació, que és ben segur,
que veien i parlaven amb els Missatgers de la Llum...

Amb Ells, mantenien diàlegs d'Altíssim
Coneixement Universal, entre roques i balmes
d'austeritat , i un Estat de Consciència,
permanent i depurat. Aquells eremites que,
en dies especials, escoltaven amb joia mística,
les divines Campanes del Sant Grial, el Temple
dels àmbits etèrics, on el Sol és un disc brillant,
daurat i refulgent, i els càntics, vibracions

ressonants en aquelles voltes gòtiques,
de matemàtica arquitectura esotèrica,
on sojornen els Cavallers Custodis
de la Venerada Relíquia Sagrada,
en Ritus Còsmics a la Divinitat,
on la Llum Astral plena de l'Energia
del Primer Cel, ho embarga tot,
d'aquell Èxtasi que no te nom ni descripció...

Aleshores, sonen les bellíssimes harmonies
del Parsifal de Wagner, el Gran Iniciat,
que com un bàlsam, impregnen la Muntanya tota
i aquesta vall de llàgrimes, i els Cors inquiets,
els buscadors incansables, de voluntat i fe,
és quan Montserrat assumeix l'Iniciat en repós,
amb el cap al Nord i els peus al Sud, vocalitzant
a pulmó descobert el Mantram Sagrat:AAAUUMM...

Ells ho han confirmat rotunds
amb una llarga estela platejada,
potent, lluminosa, esplèndida:
El Montserrat de l'Esperit existeix,
com un Temple de Temples,
en la Llum Astral, i la Copa Santa del Crist,
amb tot el seu profund simbolisme,
allà és, irradiant per tots, pel Món...

I és al Cor de la Serra de Pedra,
a les envistes de l'ermita de Sant Joan,
on oculta als ulls humans, en aquell
espai etèric, Univers Inefable,
on rau el Missatge dels Missatges,
surtidor de Llum que travessa les matèries,
i nosaltres, com infants embadalits,
esperant-lo de la ma d'Ells...

Ells, que al llarg d'incontables segles,
i adaptant-se a les humanes cultures,
de cada època i moment, s'han manifestat,
per obrir les portes internes de l'home,
el futur autèntic que cal llaurar,
l'Evolució Integral Humana, de present
en present, contra la psiquis egoica,
pel Valor dels Valors: L'Energia de l'Amor...

Montserrat és un imant de Vibracions
on sovint, sense saber perquè, molts hi van,
si és de nit i fa una nit estrellada,
procura sentir la humilitat de la teva petitesa,
queda en quietud i llança un pensament d'Amor
a la trista Humanitat que pateix entre les ombres:
solcarà el Cel una sempre nova estela daurada,
i el Montserrat de l'Esperit començarà
de nèixer en la teva Ànima...

Quan la Verge Bruna entre Llums i Càntics,
els Set pastors de Monistrol, en una Cova
trobaven, un devassall de manifestació còsmica,
esclatava, i quan el Globus de Llum trasbalsà
la medieval ciutat de Manresa el 1345 ,
els Essers Superiors de Llum, des de Montserrat,
amb Amor es manifestaven, avui Ells t'esperen,
per il·luminar el teu camí i la teva marxa !

A tots els que encara no heu descobert Montserrat...
A tots els que estimeu Montserrat...

DIGUÉ L'INICIAT GOETHE:

" En cap lloc no trobarà l'home la felicitat i la pau

si no és en el seu propi MONTSERRAT..."


Amb un fort anhel de Pau i Amor us

us saluda un cop més


Manuel Luís Tatjé