ELOHIMS, MISSATGERS DIAMANTINS...







Elohims, missatgers diamantins,
travessant espais siderals
on tota matèria és subtil,
i astrals móns intemporals
allà on sura l'esperit...

Amb imponents traces ignies,
marqueu la celístia il.luminada,
la serpentina estela platejada
amb guspireig de tocs maragda,
que son Foc de Llum per la Humanitat...

L'Home encara te la guerra a dins,
i per això l'engega enfora,
causant llàgrimes de dol i desori
en una terra torturada,
que vosaltres, Missatgers, vigileu...

Qui governa de la fosca estant,
és qui sempre mal conspira,
no te menys foscos els plans
que el drama que origina,
fent de l'home un somnàbul pel mal...

Elohims Immàculs,
assistiu-nos en l'hora baixa
que viu el nostra Món,
i que dels Cors en sorgeixi, per fi,
un sentiment nou de Commiseració...

Oh, Elohims de claror,
que vetlleu aquest Món
per vosaltres sembrat,
preserveu als humans
d'aquest mal camí desfermat...

Savis d'Astral Nissaga,
que des del principi
coneixeu l'humà error,
que en la psiquis regna
i fa feixuc el Cor...

Inspireu tot el Planeta,
en aquest greu miratge inconscient,
que no venci del dubte la legió,
i l'Alta raó que s'amaga dins l'Ésser,
retorni per redreçar el Sender Perdut...

Manuel Luis Tatjé